Ojos rojos

Ojos rojos, cogo una imagen de muestra
Antes:

 

Le doy a la herramienta pincel de ojos rojos, y aprieto seleciono los ojos



Despues:

CARA
Avans:

Selecciono la mitad de la cara con la herramienta marco rectangular y lo copio y pego

Vamos a la opcion Editar --> Transformar -> voltear horizontalment (o vertical)

Postimpreció

Postimpreció
 La postimprecio, consta de:
-Tallar.
-Plegat.
-L´alçat.
-Cosit. 
-Troquelat.  
-Estampado/Stamping.

-Glafonat.

-Tallat
Tallat és trossejar el suport, de manera que surtin fulles tallades segons les mesures requerides. El tall pot significar trossejar formats majors en formats menors o retallar les vores de plecs ja impresos. Tot producte imprès pansa per aquesta fase.

L'operació de cort és una tasca important en els processos d'acabat, ja que tenen lloc abans i després de la impressió. Hi ha principalment tres tipus de màquines que realitzen el tall.
· Cortadores
· Trilateral
· Guillotines

-Plegat

Com plegat cal diferenciar dos processos semblants: doblegar i plegar. Quan es doblega, el plec es marca sota l'efecte d'una lleugera pressió, de manera que el material encara conserva part de la seva recuperació. En el plegat, el plec és realitzat sota una intensa pressió, de manera que s'elimina tota la recuperació del paper
Procés
El procés de plegat en màquina consisteix a realitzar plegats successius sobre el plec imprès, tant en paral·lel com en creu, fins a obtenir la grandària desitjada. Els plecs que entren en plegat han de formar al final, cuadernets amb les pàgines ordenades.
Tipus de plegat
En el plegat mecànic hi ha dos tipus de plegat: en paral·lel i en creu. El plegat en paral·lel és plegar per successius plecs paral·lels un darrere l'altre.El plegat en creu és canviar d'un plegat al següent l'adreça del plec, perquè resulti perpendicular a l'anterior.

-L´alçat

L'alçat consisteix a reunir els plecs d'una publicació de forma ordenada seguint l'ordre de numeració de pàgina. Per a això es van muntant, un damunt d'un altre, els plecs successius. Aquesta operació automàtica la realitzen màquines alçadoras.
Un tipus específic d'alçat és l'empapussat. En aquesta manera d'alçar, els plecs prèviament plegats, es col·loquen un dins d'un altre (concretament superposant, entreobert, un sobre un altre). Aquest mètode, és propi de fabricació de revistes en filferro.

-Cosit

El cosit és el procés per unir entre si els plecs d'una publicació. Bàsicament hi ha dues formes de cosir: mitjançant fil i mitjançant filferro. El procés de cosit ho realitzen les màquines cosidores

-Troquelat

L'encunyat serveix per al tall net, hendit o perforació de formes irregulars. Les quals no poden realitzar-se mitjançant corts rectes en guillotina.
La forma troqueladora és un motlle amb platines que realitzen el tall, la perforació o hendit del material del suport, seguint el contorn o perímetre de la figura a encunyar.
L'encunyat es pot realitzar en diversos tipus de màquines, les més importants són:

· Troqueladora. vertical

· Troqueladora pla cilíndrica

Procés d'encunyat

Durant l'encunyat el suport(material a encunyar) es pressiona contra la forma *troqueladora, fins a aconseguir el resultat desitjat.

La ubicació del suport es realitza mitjançant una esquadra d'introducció. L'aprofundiment de la forma s'efectua mitjançant un recorregut (carrera d'encunyat). Després el *retal separat s'expulsa.

-Estampado/Stamping 

L'estampat és el procés de marcar, mitjançant pressió una forma sobre un suport. Dins dels processos d'estampat hi ha dos processos molt utilitzats actualment:

· Estampat en sec
· Stamping

L'estampat en sec és marcar un relleu sobre les dues cares d'un suport. Cap a fora en la cara principal i cap a dins en el dors.

El stamping és inserir material despeliculable sobre un suport, mitjançant l'efecte combinat de calor i pressió. El material a estampar és una pel·lícula metal·litzada que proporciona un alt valor visual 

-Glafonat

Planificat:

 El plastificat és el recobriment del producte imprès amb una capa de plàstic. El plastificat ofereix un resultat visual semblat al vernissat però amb altres finalitats afegides. Una fi és proporcionar lluentor al producte imprès i un altre protegir-ho.
En el plastificat s'utilitzen diversos materials plàstics: acetat de cel·lulosa, polipropilè, polièster, etc.Hi ha diversos procediments de plastificat: extrusionado, laminatge, etc.

Extrusionat: 

El extrusionat consisteix a dipositar una capa de material sobre un suport, per després allisar-ho. És un procediment industrial que utilitza material de recobriment en estat líquid i s'empra per a grans produccions de plastificats.
Es parteix de plàstic en estat sòlid que posteriorment és fos i abocament sobre el material a plastificar, imprès o no.
La màquina té una premsa helicoïdal que envia la resina fosa cap a una tovera de ranura amb sortida lineal d'igual ample que la banda a plastificar. La bobina de material passa per sota d'aquesta tovera, que aboca una quantitat suficient de per cobrir-la. Posteriorment, la matèria plàstica pansa per uns cilindres de calandratge que serveixen per allisar la capa dipositada.
Laminatge:

El laminatge consisteix a adherir una làmina de material al suport. És un procediment industrial que utilitza material en forma de làmines i també s'empra per a grans produccions de plastificats.
Es parteix de làmines de plàstic molt fines en estat sòlid que és unit per diversos mètodes, al suport a plastificar, imprès o no. En la laminadora, les bandes del material i el suport passen sota uns cilindres que les uneixen. Quedant el material plàstic fixat al suport. Hi ha diversos procediments industrials de laminatge: mitjançant cua de fusió en calenta o mitjançant cua d'adherència en fred.

Rotograbat

Rotograbat

Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió en rotograbat són els
següents:
- Forma en buit dura.
- Tinta líquida.
- Imprès sense tramar.
- Impressió en rotatives.
La forma impressora de rotograbat consisteix en un cilindre, en el qual hi ha tallada
un reticle de celdillas amb diferent profunditat.
La tinta de rotograbat és molt fluïda, amb alts components volàtils, la qual cosa
permet altes transferències de tinta i ràpid assecat.
L'imprès buit és un tipus d'imprès reticular en to continu. El sistema de
rotograbat permet lliurament variable de tinta. Cada to pot ser representat
directament per un espessor de tinta determinat. Per tant, no és necessari
utilitzar la trama.
La major part de la impressió en rotograbat s'executa en màquines de
bobina. Aquestes màquines tenen un format molt gran i a causa de la volatilitat de la
tinta són instal·lacions especialment protegides contra els incendis.
El rotograbat s'ha utilitzat tradicionalment per a impressió de qualitat en
grans tiratges; còpies d'art, revistes en cuatricromía, suplements en color,
etc. També al mercat d'embalatge: sobre cel·lofana, plàstic comú, complexos,
etc.
L'imprès de rotograbat es distingeix pels següents aspectes:
- Punts tots de la mateixa grandària.
- Punts de diferent gradació de tinta.
- Puntellat blanc en zones de massa.
- Poden aparèixer ratlles (racleta).
- Els tipus poden aparèixer serrats.

En rotograbat la forma impressora és un cilindre, però en funció de l'aspecte
final que presenten les celdillas que ho componen, hi ha tres tipus de forma buit:
- Buit convencional.
- utotípic.
- Semiautotípic.
En el cas del buit convencional el processament de la forma impressora buit consta
de dues fases:
- Insolat.
- Gravat.
 Les màquines de buit són rotatives. Les parts principals d'una rotativa buit
són:
- Portabobinas.
- Cossos d'impressió.
- Plegadora.
Portabobinas
És el dispositiu que conté la bobina a imprimir. Es troba situat en
l'entrada de màquina. També serveix per mantenir la tensió necessària per al
recorregut correcte de la banda. La bobina ha de ser *retensada constantment d'acord amb
el diàmetre actiu de la mateixa i cada velocitat de producció de la
rotativa.
Cossos d'impressió
El cos impressor té la funció de transmetre la imatge gravada en el cilindre,
sobre el suport. El cos es compon d'una sèrie d'elements:
- Cilindre gravat.
- Cubeta de tinta.
- Racleta.
- Cilindre de pressió.
- Cilindre de contrapreció.
El cilindre que transporta la imatge a imprimir és un cilindre massís amb
recobriment de coure, gravat en buit, mitjançant una xarxa de *celdillas. Aquest
cilindre gira contínuament dins d'una cubeta de tinta.
La cubeta, conté la tinta líquida per imprimir. És un recipient tancat que
permet mantenir constant la viscositat de la tinta, impedint la seva evaporació
prematura.
La racleta és una fulla d'acer amb la vora afilada que pressiona contra el
cilindre gravat, fregant lleugerament la seva superfície. La seva actuació serveix per retirar
la tinta sobrant del cilindre gravat, deixant solament la tinta dins de les celdillas
Plegadora
El treball de l'estructura de plegadora és variat i pot consistir bàsicament
en: invertir, superposar, realitzar cort transversal, encartar, plegar i cosir.
El moviment de la plegadora està acompassat al dels cossos impressors,
encara que normalment la seva velocitat és menor al d'aquells, per la qual cosa ha de
reduir-se la marxa.
En el procés industrial de rotograbat les màquines són similars. No existeixen
grans diferències en l'estructura de les mateixes: són rotatives tal com s'ha
descrit en l'apartat màquina, que es diferencien pel tipus de forma impressora
utilitzada i pel major o menor format de la mateixa.

Per tant, la classificació es realitza pel tipus de forma impressora que utilitza la
rotativa en qüestió:
- Convencional.
- Autotípic.
- Semiautotípic.

Flexografia

FLEXOGRAFIA

La Flexografía és un procés d'impressió que utilitza formes en relleu; La
superfície imatge s'eleva sobre el fons. La forma impressora, a més està invertida, és a dir el que apareix a la dreta sortirà imprès a l'esquerra i viceversa.
Per imprimir, la forma impressora s'entinta amb tinta líquida mitjançant un corró
especial anomenat anilox. Després es pressiona suaument sobre el suport i només la
zona imatge entra en contacte amb ell, quedant dipositada la tinta sobre el mateix.

Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió flexo són els següents:
- Forma en relleu tova
- Tinta líquida
- Imprès tramat
- Impressió en rotatives
Respecte de la forma impressora; aquesta és tova i en relleu i es construeix amb
negatius. La flexografía utilitza formes flexibles no metàl·liques, de cautxú o fotopolímers.
Respecte de la tinta; és molt fluïda, de components volàtils, la qual cosa permet una
fàcil impressió i assecat ràpid, l'imprès flexo es distingeix pels següents aspectes:
- Efecte Esquaix
- Empro de lineaturas mitjanes
- No petjada en el dors
- Augmento del contrast

El procés de producció flexo té diverses fases:
- Preimpressió flexo:
La flexografía té una preimpressió pròpia, allunyada en alguns aspectes de la
preimpressió offset. Les particularitats més importants són: el maneig
de seleccions de color, no de cuatricromía, i el càlcul de desenvolupament de la
imatge.
- Fototransport:
El clixé s'obté a partir de negatiu. Després de insolat, es processa el
clixé per a cada color seleccionat.
- Muntatge del clixé
El clixé flexo va pegat sobre el cilindre portaclichés. Els clixés de cada
color es munten en el seu cilindre corresponent
- Muntatge dels cilindres
El cilindre de clixé es col·loca en l'estació d'impressió corresponent. El
diàmetre dels cilindres seleccionats s'ha de correspondre amb el desenvolupament
del treball
- Entintat
El *anilox és determinant per a l'entintat. En funció del substrat i tipus de
colors definits se selecciona el anilox. Cada estació s'entinta amb el color
adequat
- Tirada
El suport recorre les estacions d'impressió. Es fan els ajustos de
pressions inicials. I després es registra i s'entona. El manteniment de l'entonació
és més senzill que en offset.

Les principals formes impressores d'impressió flexo actuals són:
- Planxes fotopoliméricas
- Planxes coloidales
- "Wap around"
- Làser

Les planxes fotopoliméricas són actualment la principal superfície d'impressió
en flexografía. Estan fetes amb un material plàstic flexible, la qual cosa
permet que s'adaptin a les formes dels cilindres
Les planxes flexo també poden ser de material coloidal fotoendurecible,
formada per: gelatina + bicromats.
Les planxes líquides és un tipus de planxa coloidal. El suport i la capa
líquida de plàstic vénen separats i s'uneixen per fusió en el moment de l'ús.
Les fonguis són uns tubs desmuntables en fibra de vidre, que
s'ajusten perfectament sobre els cilindres portaclichés.
La fongui pot estar recoberta amb cautxú, per al gravat làser, o amb fotopolímer.
És un tipus de planxa generada mitjançant un fes làser. El gravat amb làser
s'utilitza per a la producció de diferents tipus de material: fotopolímers o
corrons de cautxú en continu.
L'imprès flexo es distingeix pels següents aspectes:
- Efecte Esquaix
- Empro de lineatures mitjanes
- No petjada en el dors
- Augmento del contrast
- Preimpressió flexo
El processament d'una planxa flexo té una mescla de insolat i gravat segons
les següents fases:
- Exposició dorsal
- Exposició frontal (principal)
- Gravat
- Assecat
- Exposició final/llum germicida

Exposició dorsal:
És una exposició prèvia, denominada de talonar. Es realitza sense negatiu a través
de la base del fotopolímer; pel seu dors.
Serveix per crear el taló; base sobre la qual es va a aprofundir el relleu.
Exposició frontal
És l'exposició principal. Es realitza amb el negatiu, sobre la cara superior de l'emulsió.
Serveix per crear la imatge; la zona exposada es polimeriza i la
zona no exposada roman soluble.
Gravat:
És una operació posterior diferent a la insolació. Serveix per crear el relleu,
eliminant la part no polimerizada de l'emulsió.
Es realitza amb un mètode conjunt de rentat i raspallat. És un procés
diferent per a planxes a l'aigua i al solvent.
Aclarit:
És la fase que segueix a l'enregistrament. Una vegada gravat el clixé, es renta amb
aigua corrent, per eliminar restes d'emulsió i restes del producte
gravador.
Assecat:
L'assecat és assistit i es produeix mitjançant dolls d'aire calent. Serveix
per eliminar el líquid revelador del cos de l'interior de la planxa; la
planxa recupera la seva forma durant l'assecat.
Exposició final i germicida
És una insolació doble posterior a l'assecat. L'exposició final i germicida
són exposicions simultànies.
El clixé flexo s'obté en processar la planxa flexo. Les zones que componen un
clixé flexo són:
- Suport
- Fotopolímero
- Taló
- Relleu

Les màquines flexográficas són rotatives compostes principalment per cinc
seccions:
- Desbobinat
- Tinter
- Cossos impressors
- Forns d'assecat
- Dispositius d'acabat
Desbobinador
Està situat al principi de la màquina. Serveix per col·locar la bobina a imprimir.
Els desbobinadors actuals són senar stop  i estan
formades per un empalmador i un control de tensió.

Camisa m6uf113gonzaleza

Camisa 

m1m2uf307gonzaleza

El primer paso, es canviar la Imagen A RGB

Con la herramienta Varita Magica hago una seleccion, si quiero selecionar varios elementos a la vez pulso Alt, y se les da color con la herramienta Bote de pintura.

Imagen ya terminada, m1m2uf307gonzaleza

Un fotomontaje que hice

Corbes(a imatges a color)

m1m2uf304gonzaleza

Antes

Despues:

 Antes:

Despues:


Antes:

 Despues:



Antes:
Despues:













Antes:




































Despues:























Antes:

Despues:

MP01 Uf2

UF2

Digitalització dels originals 

-Un cop s´ha rebut l´original.
-S´ha comprovat que compleix les especificacions d´entrega.
-Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l´ordre de treball.
-S´ha fet una còpia de treball.
-S´ha recollit l´operativa d´aquest procés en les fitxes correspondents...
Es procedeixz a la digitalització de la còpia de l´original, ajustant aquesta al format o format especificats i en el temps previst.

Digitalització dels originals

Originals no digitals

Manuscrits

-Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d´interpretació.

-Atesa la peculiaritat del format de presentació és recomendable que el teclista que està digitalizant el text tingui la posibilitat d´accedir directament a l´autor a fi i efecte d´aclarir posibles dubtes que puguin sorgir.
 -Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d´escoltador llegeixi l´original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.
  

Parlats

-En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
-Igual que en el cas anterior es recomendable l´accés directe del teclista amb l´autor.
-Aquesta modalitat d´original fa necessari "picar" el text primer sense realitzar la interpretació principal de captació i realitzar posteriorment el marcat del text sobre la còpia impressa resulta de la transcripció.

Originals en format digital

-En la recepció de l´original ja s´ha determinat prèviament en el procés de recepció d´originals si el format en que es presenta l´original és compatible amb els equips disponibles a l´empresa i si es requereix conversió de format.
-En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s´imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.

   Originals digitalitzats mig composats

- En aquest cas s´aprofita el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s´imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.

Establiment dels paràmetres tipogràfics

-Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d´especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris (quadres, taules) de l´obra, de tal manera que aquesta senyalització serveix de referència per conformar el text en las següents fases.
-Aquest procés es realitza un cop que s´ha digitalitzat l´original i s´han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.
-Prèviament o al mateix temps que se estableix els paràmetres tipogràfics, es realitza la correció de galerades, on s´hintrodueixen les modificacions que s´estimen oportunes en relació amb els continguts, l´estil i els invetibles errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.
-Aquesta tasca l´hauria de fer l´autor al costat del correctors correponents.
-Generalment aquestes especificacions han d´aparèixer en un lloc visible i lògic.
-Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent també eficaç la presentació en un full annex al treball ben unit a ell.

 1.-Text general
-És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l´obra.
-La seva característica principal es la llegibilitat.
-Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
-Aquest condicionant ha de prevaldre sobre altres atès que el fi últim és la consecució del plaer intelectual del lector i res ha d´entorpir aquesta meta.

 2.-Textes indicatius
-Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
-Pertanyen a aquesta categoria els títols, subtítols i folis.
-Atesa la seva funció, s´han de destacar la resta de text pero no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant les distraccions del lector que ha d´estar dentrat en el text general.

3.-Textes secundaris
-És aquell que apareix en l´obra sense ser el text general, complementant l´exposició desenvolupada al text general.
-Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d`il.lustracions, quadres i taules.
-Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s´haurà d´indicar convenientment.

Calibrat de l´original

-Consisteix en calcular el nombre de caràcters d´un original.
-Tal dada, a més de la especificacions dels disseny de l´obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines que tindrà l´obra d´un modus molt aproximat.

1. Procediments de calibrat cònvencional
Original mecanografiat

-Un cop l´original s´ha presentat en la forma adient i s´han realitzat les còpies pertinents es procedeix al càlcul.
-Segons quin métode s´utilitzi es necesitarà o no un topòmetre o liniòmetre o, en la seva mancança, un regle corrent i un llapis.

Primer mètode

a) Es delimiten les diferents parts en que es divideix l´obra i a les que s´han d´aplicar els càlculs; pròlegs, introduccions, prefacis, capítols, epílogs, bibliografies, índexs...
b)Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d´aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il.lustracions s´han de descomptar l´espai que ocupen.
c) Un cop establertes les parts, s´analitzen una a una comptant els caràcters i els espais...

1.Procediments de calibrat convecional

Original imprès

-L´original imprés normalment s´ha composat amb caràcters d´espait proporcional i els blancs entre caràcters, entre lletres i paraules varien per a aconseguir el justificat amb el que normalment es presenten.
-A més presenten taules, quadres i il.lustracions, tot i integrat en la caixa de composició i que es necessari descomptar, així com blancs entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa, etc.

Procediment:

- Es delimiten les diferents parts en que es divideix l´obra i a las que s´han d´aplicar els càlculs: pròlegs, introducciions, prefacis, llibres, capítols, epílogs, bibliografies, índexs..

Descomptes

D´il.lustracions, quadres o taules

-Per a descomptar les dimensions d´un gravat o quadre s´han de calcular les línies que aquest ocupa i els blancs preceptius.
-S´ha de tenir en compte que les pàgines d´arrancada, aquelles pàgines amb les que s´inicia una part de l´obra, normalment són pàgines curtes, presentant un blanc de cortesia que ocupa vàries línies.
-El mateix succeeix amb les pàgines finals de les parts; en aquest cas el blanc te la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forzar-lo.

Procediment:

-Es realitza una pàgina plena de mostres amb les especificacions donades per a l´obra.