1. Roma, segle i dC
Les minuscules
Segle primer
Els romans tenien un alfabet indéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.
·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.
Imperi romà
Infl
úencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
úencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
-Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.
a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en pedra).
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va
tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esforç de la composició.
b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.
c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.
Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:
Quadrada
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra
-Auge entre regona mitad de selle I i el segle III.
-En còdix de lunxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.
-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat).
-Totes les lletres derivaden de formes quadrades, circulars i triangulars
-Formen rectilínes acabades en traços rematas amb gràcies
-Formes simples, sensé lligadures
Versions formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.
-És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura menys
Cursiva
Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.
-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.
D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca
especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:
la columna Trajana
(Roma. any 114 dC).
Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic
de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària
de línia.
Les minúscules
Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decsius:
a) Un avenç
-Utilització de nous duports: el pergamí i la vitela.
-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva
flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.
b) una consequência
-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.
-Per la rapidesa de l'escriptura, lús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: lletres uncials.
Lletra uncial
Desenvolupament pels romans al segle IV, després va ser molt utilitzada en escrits cristians fins al segle VIII.
-Totes les letras tenen una altura fixa, exente la D i la H
-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H, i M, que eren arrodonides
Lletra Semiuncial
Es va elaborar un éstil, més proper a l'actual, que eren lletres semiunciañs
Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de calçada amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.
Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven rodificant a l'agilar-se l'escriptura.
Minúscula carolíngia
·Després d ela decadéncia i la caiguda de l'imperi romà. l'emperador
Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar
a Alcuino de York -professor de l'Escola de la cort d'Aachen- que
desenvolpés una minúscula forma, per a asar-se el com lletra de libre en
tot occident.
Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.
Lletra gótica
Segle X, monestir de San Gall (Suissa)
S'experimentava amb un nou tipus de lletres comprimida i angulosa, que
era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors com
aquests resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda
d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius,
legals, educatius i cientifics),
En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.
El paper
·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un ja vell en orient: el paper
·Lentament, el secret de la fàbricació de paper va anar corrent per
Europa. en el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriano
va anaugurar el primer molí paperer d'Italia l'any 1276 dC.
·De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper no va estar ben asentada fins a principis del segle XV.
·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels
anglosaxons com <<época de les tenebres>>. Els monjos van
preservar la cultura clàssica durant molts segles.
En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:
·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.
Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:
·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.
Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser
el model dels primers tipus d'imprenta.
Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.
Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.
·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.
·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la
gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt
utilitzada a Itália durant el Renaixament.
Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio
Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta
alternativa a la Littera Moderna.
·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més
l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la
invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest
estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada
a partir de la cursiva gòtica informal.
En els països nòrdics es va desenvolupar
una variant de lletra anomentada Teixidura:
·La lletra gòtica es molt estreta i molt
negra.
Aquest estil va sofrir algunes
variacions durant els segles XIII i XIV:
·Textes precisus: estil amb traços
verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.
Textes quadratus: amb peus ròmbics
creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta.
Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.
·Littera bastarda: estil cursiu angulós.
La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora
Europa.
·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia
es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada
que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.
Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en
la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a
crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.
·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava
propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals
d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo
Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica
moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.
