Soporte de impresión y tintas

Uf03 - Soporte de impresión y tintas 

Soportes papeleros 

Historia

La invención del papel se atribuye a Ts'ai Lun , en el 105 a. C.

En esa época era el jefe de los eunucos del Emperador, y estaba al frente de los suministros de la Casa Real. Ts'ai Lun fue el primero en organizar la producción del papel a gran escala, y se las arregló
para conseguir las patentes exclusivas para hacerlo.
China en ese tiempo era ya una sociedad burocrática que requería documentos en abundancia para llevar sus registros por escrito. Estaban sentadas las bases para el desarrollo de un material más ligero, fácil dealmacenar y transportar que las existentes tablillas de madera o las telas de seda.


Debe citarse el importante papel que los caracteres chinos o ideogramas jugaron como
forma de unificación, por su capacidad de ser comprendidos por gentes que hablaban
distinas lenguas, desde la misma China , hasta Corea o Japón , y cuyas culturas fueron influidas por la primera: hablaban lenguas distintas, pero todos comprendían lo que escribían los demás.


Es en esa época cuando el papel comenzó a ser usado para registrar la escritura, y ya surgen los métodos tradicionales de fabricación de papel kozo (es probablemente la fibra más fuerte y resitente de de todas las fibras empleadas en la fabricación manual de papel. Sus largas y nervudas fibras no se deforman con el uso, son de unos 10 mm de largo, y se mantienen firmes incluso cuando se arrugan o doblan) y los de corteza de morera ( Thai-sa ).

China en el siglo IX, usa el bambu como fibra, anticipándose a la pulpa de madera
empleada por los fabricantes de papel en Europa, ya en el siglo XVIII. Para el siglo X, ya
se empleaban las marcas de agua, el uso del papel como dinero y la impresión.

La manufactura del papel se extendió de China a Corea. En el año 610, el sacerdote Ramjing
de Koryo en Corea, fue a Japón para brindar asesoria en la producción de pinceles, tinta y
papel. Ese fue el comienzo de una seria producción de papel en Japón.

Serigrafia

La serigrafia és un procés d'impressió que utilitza formes planes i permeables cridades pantalles. La superfície d'impressió és de tela i la zona que imprimeix es troba al mateix nivell que el fons (zona que no imprimeix), a més està invertida i en negatiu.

La serigrafia és un sistema d'impressió industrial que deriva del estarcido. El estarcido és la impressió de contorns i siluetes a través de plantilles.

La serigrafia s'aplica, a més de les arts gràfiques a múltiples sectors d'estampació.

Per imprimir, la pantalla es carrega per la seva banda posterior de tinta líquida o grassa i mitjançant una rasqueta s'estén sobre la zona a imprimir. Després es pressiona al llarg i fermament sobre la tela perquè entre contacte amb el suport i la tinta la traspassi, quedant dipositada la tinta sobre el mateix.

Els elements que caracteritzen el sistema serigráfico són:

- Forma permeográfica.
- Tinta variada.
- Imprès tramat.
- Impressió en màquines planes.

La forma de serigrafia és plana i permeable. Consisteix en un tamís tibat al través del com passa la tinta per les zones lliures d'emulsió. Aquest sistema de transferència, sense sobrepressió, permet imprimir sobre qualsevol superfície sense lesionar-la.

La tinta que es pot utilitzar en serigrafia és molt variada; des de la líquida acrílica o vinílica fins a la tinta grassa, pintura, etc. Fins i tot aquest sistema permet l'estampació mitjançant qualsevol tipus de fluid capaç de travessar la tela de la pantalla.

Encara que el sistema de serigrafia permet l'aplicació de diferents grossors de tinta, l'espessor de cada impressió és homogeni. Per tant és necessari emprar el tramat per representar els diferents nivells d'entonació.

L'estampació de serigrafia per a arts gràfiques es realitza principalment en màquines de plec. Aquestes màquines poden tenir un format molt gran. La velocitat de producció és molt lenta; 3000 plecs/hora.

La serigrafía se utiliza para la estampación en diversos procesos industriales. Dentro de las artes gráficas se emplea en: cartelería y envoltorios y materiales plásticos en general. Al impreso de serigrafía se le identifica por los siguientes rasgos - Puntos de trama gruesos. - Trazo irregular del tramado. - Espesor de tinta superior a lo normal. - No efecto squash. - No huella en el dorso.

Les formes impressores de serigrafia es munten sobre pantalles
La plantilla d'impressió es denomina estarcido. Hi ha molts tipus de estarcidos. Els més importants són:

- Plantilles de Pel·lícula.
- Estarcidos adheribles per calor.
- Estarcidos fotogràfics.

Les Plantilles de pel·lícula serveixen per representar formes planes que es retallen sobre un material plàstic. La pel·lícula és traslúcida i té dues capes: una de plàstic desprendible, que fa de suport i una altra de plàstic més fort amb cola per fixar a la pantalla.

El estarcido adherible per calor és una plantilla semblant a la pel·lícula. Consisteix en un material amb adhesiu tèrmic i un suport desprendible per calor. Es retalla el contorn de la imatge a reproduir, es col·loca la cara engomada sobre la tela, es passa una planxa per sobre del estarcido i se separa el suport, quedant adherida la plantilla a la tela.

Els estarcidos fotogràfics serveixen per imprimir imatges tramades. Per obtenir-los s'empren positius tramats. Hi ha dos mètodes de composició: directe i indirecte. En el mètode directe, la tela s'emulsiona directament i posteriorment es insola la pantalla completa i en l'indirecte s'empra un suport temporal, sobre el qual es insola i que després s'adhereix al tamís.

Les màquines de serigrafia industrial són principalment màquines planes, compostes per tres seccions:

- Entrada.
- Cossos impressors.
- Sortida. 

L'entrada és la part per on s'introdueixen els plecs a imprimir. Els mecanismes d'entrada són diversos en funció del tipus d'impressora. Bàsicament consta de dispositius d'absorció de plec i de marcatge del mateix abans d'entrar en el cos impressor.

El cos impressor de la màquina serigráfica està compost de:

- Pantalla 
- Rasqueta
- Base d'impressió

La pantalla consta del estarcido, la tela i el marc. La tela o tamís. és un teixit de nylon o polièster, tibat sobre un marc o bastidor a través del com passa la tinta al suport. El marc és el bastidor que subjecta i manté rígida la tela de la pantalla i es fabriquen de fusta i metall.

La rasqueta és el dispositiu que transmet la tinta al suport a través de la tela. Consisteix en un mànec o agarradera en el qual s'insereix una banda de cautxú. El mànec és l'element que serveix d'empunyadura i està feta de fusta o metall i en el cas de màquina automàtica no tenen mànec. El cautxú és l'element de la rasqueta destinat a empènyer la tinta i es fabrica en diferents amples, materials i duresa.

La base d'impressió és el lloc on se situa el suport i en ser plana ha de tenir un sistema de fixat del mateix. És de metall i està perforada per múltiples forats connectats a un sistema pneumàtic d'absorció.

La sortida és la zona de màquina on es rep el plec ja imprès. Compta amb un dispositiu d'assecat, que accelera el fixat de la tinta al suport.

La Lletra o Caràcter

Ull

1. Qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper.

Permet identifiera cadascuna de les lletres respectivament

2. En tipografia, l'ull d'un caràcter és la seva part impressora. 

Lingot

1. Tipografia:

peça metál·lica que forma part del material de blancs.

Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.

La sea longitud i el seu gruix són variables.

Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipografiques: parts de pàgina o pàgina sencera que han de quedar en blanc.

Es diuen imposicions quan separen unes págines d'unes altres en la branca.

Muscle

1. En tipografia:

espar comprès entre el límit extern del braç de l'ull de la lletra i la tinta que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral·lelepipede tipogràfic.

Hi ha un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscles laterals.

Els dos primers es relacionen amb l'interlineat i els dos segons, amb l'acostament o prosa.

Els muscles són de valor diferent segons la llera:

·les mes importants son les de les lletres d'Hull mig (a, c, i…)

·Els més reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior i els de els lletres les astes de les quals ocupen l'ull inferior.

Una I impresa, sota una p, no està separada mes que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.

El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.

2. En comparació en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalen: l'espai que separa una línia de la següent.

Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntat, està prevista pel constructor de la tipografia, una distància mínima, lligada a la noció de cos.

Aquesta distancia, que no és deguda a la presencia material de cap muscle.

Unitats de les lletres

Les letras d'imprenta están confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la 'M' te 18, la 'a' te 8, la 'r' te 7 la 't' 6, la 'A' 15,…

Lletra manuscrita -> lletra digital.

Lletra impressa -> lletra digital o estructuració del bloc.

Composició en calent:

-Tipografia.

-Monotipia.

-Linotipia.

Composició en fred:

-Màquina d'escruire.

-Fotocomposició (món digital).

Tipografia: Crackers historia/tipografia Parts dels caràcters Famílies de caràcters Tipologia de famílies.

Tipometria: Limitats de mesura canvís d'unitats de mesura.

Kem trak-> Tabuladors, paràgrafs, Sangries.

Tipografia: 

Un conjut de caractéristiques i nombres d'un tex tals com el seu disseny, la seva forma, i la seva grandaria. Tenim una forma basica de classificar lletres que s'anomenen serifesles més counes son les de textes de llibres o revistes.

Les no serenes son utilitzades en titulars curts de diari. rótuls d'anuncis i totes les publicacions de textes curts.

Interletrejat: Es l'espai que hi ha entre caràceters.

Tipografia: Art súbtil

->els éléments tipografics en tenir mes en compte són:

-Families de lletres - organitzades en alfabet.

-Paraula o conjunt de lletres.

-Línia.

-Paràgraf.

-Bloc de text.

-La columna.

-La maqueta de pàgina.

-L'imprès.

Families de lletres: El conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comú.

Subfamilies:

  1. Ample del traçat (pot ser fi, mig, negre).

  2. Forma del traçat (perfilat, ombregat).

  3. Proporció dels eixos (rodona, estret, expandida).

  4. Inclinació dels eixos (cursives, inclinada).

La Paraula:

   >> Millor lectura: barreja de majúscules i minúscules.

1. Forma exterior:

-m -> diferenciació (lletres  que pugen o baixen).

2. Ritme interior -> joc de blancs

La Línia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa línia base.

Paràgrafs

a) Obres de creació llibertat

b) Tot la resta:

            Adequació a

           + Diferenciació gràfica

           + Brevetat

Columnes i maquetes: La preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes depén de:

1. Amplada 
2. El tipus de projecte
3. Raons de disseny

Els blancs son funcionals, calmen la lectura, es la seva tasca principal a més tenen enormes possibilitats estètiques.

História de les Tipografies

1. Roma, segle i dC

Les minuscules

Segle primer

Els romans tenien un alfabet  indéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.

·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

Imperi romà

Inflúencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

-Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.

a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esforç de la composició.

b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

Quadrada

-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra

-Auge entre regona mitad de selle I i el segle III.

-En còdix de lunxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat).

-Totes les lletres derivaden de formes quadrades, circulars i triangulars 

-Formen rectilínes acabades en traços rematas amb gràcies

-Formes simples, sensé lligadures

Rústica
 

Versions formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.

-És una escriptura de majúscules més adaptada  a l'escriptura menys

   

Cursiva

 

Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.

-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana

(Roma. any 114 dC).

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decsius:

a) Un avenç

-Utilització de nous duports: el pergamí i la vitela.

-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.

-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) una consequência

-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

-Per la rapidesa de l'escriptura, lús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: lletres uncials. 

Lletra uncial

Desenvolupament pels romans al segle IV, després va ser molt utilitzada en escrits cristians fins al segle VIII.

-Totes les letras tenen una altura fixa, exente la D i la H

-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H, i M, que eren arrodonides

Lletra Semiuncial

Es va elaborar un éstil, més proper a l'actual, que eren lletres semiunciañs

Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de calçada amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.

Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven rodificant a l'agilar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

·Després d ela decadéncia i la caiguda de l'imperi romà. l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -professor de l'Escola de la cort d'Aachen- que desenvolpés una minúscula forma, per a asar-se el com lletra de libre en tot occident.

Serà el disseny dels  caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

Lletra gótica

Segle X, monestir de San Gall (Suissa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletres comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors  com aquests resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i cientifics),

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

El paper

 

·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un ja vell en orient: el paper

·Lentament, el secret de la fàbricació de paper va anar corrent per Europa. en el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriano va anaugurar el primer molí paperer d'Italia l'any 1276 dC.

·De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper no va estar ben asentada fins a principis del segle XV.

·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com <<época de les tenebres>>. Els monjos van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:

·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta. 
Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.

·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.

Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:

·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta. Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.

·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.

Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.