Antes:
Le doy a la herramienta pincel de ojos rojos, y aprieto seleciono los ojos
Despues:
CARA
Avans:
Vamos a la opcion Editar --> Transformar -> voltear horizontalment (o vertical)
dilluns, 16 de desembre del 2013
Ojos rojos
Ojos rojos, cogo una imagen de muestra
Antes:
Le doy a la herramienta pincel de ojos rojos, y aprieto seleciono los ojos
Despues:
CARA
Avans:
Selecciono la mitad de la cara con la herramienta marco rectangular y lo copio y pego
Vamos a la opcion Editar --> Transformar -> voltear horizontalment (o vertical)
Antes:
Le doy a la herramienta pincel de ojos rojos, y aprieto seleciono los ojos
Despues:
CARA
Avans:
Vamos a la opcion Editar --> Transformar -> voltear horizontalment (o vertical)
Postimpreció
Postimpreció
La postimprecio, consta de:
-Tallar.
-Plegat.
-L´alçat.
-Cosit.
-Troquelat.
-Estampado/Stamping.
-Glafonat.
-Tallat
Tallat és trossejar el suport, de manera que surtin fulles tallades segons les mesures requerides. El tall pot significar trossejar formats majors en formats menors o retallar les vores de plecs ja impresos. Tot producte imprès pansa per aquesta fase.
L'operació de cort és una tasca important en els processos d'acabat, ja que tenen lloc abans i després de la impressió. Hi ha principalment tres tipus de màquines que realitzen el tall.
· Cortadores
· Trilateral
· Guillotines
Com plegat cal diferenciar dos processos semblants: doblegar i plegar. Quan es doblega, el plec es marca sota l'efecte d'una lleugera pressió, de manera que el material encara conserva part de la seva recuperació. En el plegat, el plec és realitzat sota una intensa pressió, de manera que s'elimina tota la recuperació del paper
Procés
El procés de plegat en màquina consisteix a realitzar plegats successius sobre el plec imprès, tant en paral·lel com en creu, fins a obtenir la grandària desitjada. Els plecs que entren en plegat han de formar al final, cuadernets amb les pàgines ordenades.
Tipus de plegat
En el plegat mecànic hi ha dos tipus de plegat: en paral·lel i en creu. El plegat en paral·lel és plegar per successius plecs paral·lels un darrere l'altre.El plegat en creu és canviar d'un plegat al següent l'adreça del plec, perquè resulti perpendicular a l'anterior.
Un tipus específic d'alçat és l'empapussat. En aquesta manera d'alçar, els plecs prèviament plegats, es col·loquen un dins d'un altre (concretament superposant, entreobert, un sobre un altre). Aquest mètode, és propi de fabricació de revistes en filferro.
La forma troqueladora és un motlle amb platines que realitzen el tall, la perforació o hendit del material del suport, seguint el contorn o perímetre de la figura a encunyar.
L'encunyat es pot realitzar en diversos tipus de màquines, les més importants són:
· Troqueladora. vertical
· Troqueladora pla cilíndrica
Procés d'encunyat
Durant l'encunyat el suport(material a encunyar) es pressiona contra la forma *troqueladora, fins a aconseguir el resultat desitjat.
La ubicació del suport es realitza mitjançant una esquadra d'introducció. L'aprofundiment de la forma s'efectua mitjançant un recorregut (carrera d'encunyat). Després el *retal separat s'expulsa.
-Estampado/Stamping
La postimprecio, consta de:
-Tallar.
-Plegat.
-L´alçat.
-Cosit.
-Troquelat.
-Estampado/Stamping.
-Glafonat.
-Tallat
Tallat és trossejar el suport, de manera que surtin fulles tallades segons les mesures requerides. El tall pot significar trossejar formats majors en formats menors o retallar les vores de plecs ja impresos. Tot producte imprès pansa per aquesta fase.
L'operació de cort és una tasca important en els processos d'acabat, ja que tenen lloc abans i després de la impressió. Hi ha principalment tres tipus de màquines que realitzen el tall.
· Cortadores
· Trilateral
· Guillotines
-Plegat
Com plegat cal diferenciar dos processos semblants: doblegar i plegar. Quan es doblega, el plec es marca sota l'efecte d'una lleugera pressió, de manera que el material encara conserva part de la seva recuperació. En el plegat, el plec és realitzat sota una intensa pressió, de manera que s'elimina tota la recuperació del paper
Procés
El procés de plegat en màquina consisteix a realitzar plegats successius sobre el plec imprès, tant en paral·lel com en creu, fins a obtenir la grandària desitjada. Els plecs que entren en plegat han de formar al final, cuadernets amb les pàgines ordenades.
Tipus de plegat
En el plegat mecànic hi ha dos tipus de plegat: en paral·lel i en creu. El plegat en paral·lel és plegar per successius plecs paral·lels un darrere l'altre.El plegat en creu és canviar d'un plegat al següent l'adreça del plec, perquè resulti perpendicular a l'anterior.
-L´alçat
L'alçat consisteix a reunir els plecs d'una publicació de forma ordenada
seguint l'ordre de numeració de pàgina. Per a això es van muntant, un
damunt d'un altre, els plecs successius. Aquesta operació automàtica la
realitzen màquines alçadoras.Un tipus específic d'alçat és l'empapussat. En aquesta manera d'alçar, els plecs prèviament plegats, es col·loquen un dins d'un altre (concretament superposant, entreobert, un sobre un altre). Aquest mètode, és propi de fabricació de revistes en filferro.
-Cosit
El cosit és el procés per unir entre si els plecs d'una publicació.
Bàsicament hi ha dues formes de cosir: mitjançant fil i mitjançant
filferro. El procés de cosit ho realitzen les màquines cosidores
-Troquelat
L'encunyat serveix per al tall net, hendit o perforació de formes
irregulars. Les quals no poden realitzar-se mitjançant corts rectes en
guillotina.La forma troqueladora és un motlle amb platines que realitzen el tall, la perforació o hendit del material del suport, seguint el contorn o perímetre de la figura a encunyar.
L'encunyat es pot realitzar en diversos tipus de màquines, les més importants són:
· Troqueladora. vertical
· Troqueladora pla cilíndrica
Procés d'encunyat
Durant l'encunyat el suport(material a encunyar) es pressiona contra la forma *troqueladora, fins a aconseguir el resultat desitjat.
La ubicació del suport es realitza mitjançant una esquadra d'introducció. L'aprofundiment de la forma s'efectua mitjançant un recorregut (carrera d'encunyat). Després el *retal separat s'expulsa.
-Estampado/Stamping
L'estampat és el procés de marcar, mitjançant pressió una forma sobre
un suport. Dins dels processos d'estampat hi ha dos processos molt
utilitzats actualment:
· Estampat en sec
· Stamping
L'estampat en sec és marcar un relleu sobre les dues cares d'un suport. Cap a fora en la cara principal i cap a dins en el dors.
El stamping és inserir material despeliculable sobre un suport, mitjançant l'efecte combinat de calor i pressió. El material a estampar és una pel·lícula metal·litzada que proporciona un alt valor visual
· Estampat en sec
· Stamping
L'estampat en sec és marcar un relleu sobre les dues cares d'un suport. Cap a fora en la cara principal i cap a dins en el dors.
El stamping és inserir material despeliculable sobre un suport, mitjançant l'efecte combinat de calor i pressió. El material a estampar és una pel·lícula metal·litzada que proporciona un alt valor visual
-Glafonat
Planificat:
El plastificat és el recobriment del producte imprès amb una capa de
plàstic. El plastificat ofereix un resultat visual semblat al vernissat
però amb altres finalitats afegides. Una fi és proporcionar lluentor al
producte imprès i un altre protegir-ho.
En el plastificat s'utilitzen diversos materials plàstics: acetat de cel·lulosa, polipropilè, polièster, etc.Hi ha diversos procediments de plastificat: extrusionado, laminatge, etc.
En el plastificat s'utilitzen diversos materials plàstics: acetat de cel·lulosa, polipropilè, polièster, etc.Hi ha diversos procediments de plastificat: extrusionado, laminatge, etc.
Extrusionat:
El extrusionat consisteix a dipositar una capa de
material sobre un suport, per després allisar-ho. És un procediment
industrial que utilitza material de recobriment en estat líquid i
s'empra per a grans produccions de plastificats.
Es parteix de plàstic en estat sòlid que posteriorment és fos i abocament sobre el material a plastificar, imprès o no.
La màquina té una premsa helicoïdal que envia la resina fosa cap a una tovera de ranura amb sortida lineal d'igual ample que la banda a plastificar. La bobina de material passa per sota d'aquesta tovera, que aboca una quantitat suficient de per cobrir-la. Posteriorment, la matèria plàstica pansa per uns cilindres de calandratge que serveixen per allisar la capa dipositada.
Laminatge:
Es parteix de plàstic en estat sòlid que posteriorment és fos i abocament sobre el material a plastificar, imprès o no.
La màquina té una premsa helicoïdal que envia la resina fosa cap a una tovera de ranura amb sortida lineal d'igual ample que la banda a plastificar. La bobina de material passa per sota d'aquesta tovera, que aboca una quantitat suficient de per cobrir-la. Posteriorment, la matèria plàstica pansa per uns cilindres de calandratge que serveixen per allisar la capa dipositada.
Laminatge:
El laminatge
consisteix a adherir una làmina de material al suport. És un procediment
industrial que utilitza material en forma de làmines i també s'empra
per a grans produccions de plastificats.
Es parteix de làmines de plàstic molt fines en estat sòlid que és unit per diversos mètodes, al suport a plastificar, imprès o no. En la laminadora, les bandes del material i el suport passen sota uns cilindres que les uneixen. Quedant el material plàstic fixat al suport. Hi ha diversos procediments industrials de laminatge: mitjançant cua de fusió en calenta o mitjançant cua d'adherència en fred.
Es parteix de làmines de plàstic molt fines en estat sòlid que és unit per diversos mètodes, al suport a plastificar, imprès o no. En la laminadora, les bandes del material i el suport passen sota uns cilindres que les uneixen. Quedant el material plàstic fixat al suport. Hi ha diversos procediments industrials de laminatge: mitjançant cua de fusió en calenta o mitjançant cua d'adherència en fred.
Rotograbat
Rotograbat
Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió en rotograbat són elssegüents:
- Forma en buit dura.
- Tinta líquida.
- Imprès sense tramar.
- Impressió en rotatives.
La forma impressora de rotograbat consisteix en un cilindre, en el qual hi ha tallada
un reticle de celdillas amb diferent profunditat.
La tinta de rotograbat és molt fluïda, amb alts components volàtils, la qual cosa
permet altes transferències de tinta i ràpid assecat.
L'imprès buit és un tipus d'imprès reticular en to continu. El sistema de
rotograbat permet lliurament variable de tinta. Cada to pot ser representat
directament per un espessor de tinta determinat. Per tant, no és necessari
utilitzar la trama.
La major part de la impressió en rotograbat s'executa en màquines de
bobina. Aquestes màquines tenen un format molt gran i a causa de la volatilitat de la
tinta són instal·lacions especialment protegides contra els incendis.
El rotograbat s'ha utilitzat tradicionalment per a impressió de qualitat en
grans tiratges; còpies d'art, revistes en cuatricromía, suplements en color,
etc. També al mercat d'embalatge: sobre cel·lofana, plàstic comú, complexos,
etc.
L'imprès de rotograbat es distingeix pels següents aspectes:
- Punts tots de la mateixa grandària.
- Punts de diferent gradació de tinta.
- Puntellat blanc en zones de massa.
- Poden aparèixer ratlles (racleta).
- Els tipus poden aparèixer serrats.
En rotograbat la forma impressora és un cilindre, però en funció de l'aspecte
final que presenten les celdillas que ho componen, hi ha tres tipus de forma buit:
- Buit convencional.
- utotípic.
- Semiautotípic.
En el cas del buit convencional el processament de la forma impressora buit consta
de dues fases:
- Insolat.
- Gravat.
Les màquines de buit són rotatives. Les parts principals d'una rotativa buit
són:
- Portabobinas.
- Cossos d'impressió.
- Plegadora.
Portabobinas
És el dispositiu que conté la bobina a imprimir. Es troba situat en
l'entrada de màquina. També serveix per mantenir la tensió necessària per al
recorregut correcte de la banda. La bobina ha de ser *retensada constantment d'acord amb
el diàmetre actiu de la mateixa i cada velocitat de producció de la
rotativa.
Cossos d'impressió
El cos impressor té la funció de transmetre la imatge gravada en el cilindre,
sobre el suport. El cos es compon d'una sèrie d'elements:
- Cilindre gravat.
- Cubeta de tinta.
- Racleta.
- Cilindre de pressió.
- Cilindre de contrapreció.
El cilindre que transporta la imatge a imprimir és un cilindre massís amb
recobriment de coure, gravat en buit, mitjançant una xarxa de *celdillas. Aquest
cilindre gira contínuament dins d'una cubeta de tinta.
La cubeta, conté la tinta líquida per imprimir. És un recipient tancat que
permet mantenir constant la viscositat de la tinta, impedint la seva evaporació
prematura.
La racleta és una fulla d'acer amb la vora afilada que pressiona contra el
cilindre gravat, fregant lleugerament la seva superfície. La seva actuació serveix per retirar
la tinta sobrant del cilindre gravat, deixant solament la tinta dins de les celdillas
Plegadora
El treball de l'estructura de plegadora és variat i pot consistir bàsicament
en: invertir, superposar, realitzar cort transversal, encartar, plegar i cosir.
El moviment de la plegadora està acompassat al dels cossos impressors,
encara que normalment la seva velocitat és menor al d'aquells, per la qual cosa ha de
reduir-se la marxa.
En el procés industrial de rotograbat les màquines són similars. No existeixen
grans diferències en l'estructura de les mateixes: són rotatives tal com s'ha
descrit en l'apartat màquina, que es diferencien pel tipus de forma impressora
utilitzada i pel major o menor format de la mateixa.
Per tant, la classificació es realitza pel tipus de forma impressora que utilitza la
rotativa en qüestió:
- Convencional.
- Autotípic.
- Semiautotípic.
Flexografia
FLEXOGRAFIA
La Flexografía és un procés d'impressió que utilitza formes en relleu; La
superfície imatge s'eleva sobre el fons. La forma impressora, a més està invertida, és a dir el que apareix a la dreta sortirà imprès a l'esquerra i viceversa.
Per imprimir, la forma impressora s'entinta amb tinta líquida mitjançant un corró
especial anomenat anilox. Després es pressiona suaument sobre el suport i només la
zona imatge entra en contacte amb ell, quedant dipositada la tinta sobre el mateix.
Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió flexo són els següents:
- Forma en relleu tova
- Tinta líquida
- Imprès tramat
- Impressió en rotatives
Respecte de la forma impressora; aquesta és tova i en relleu i es construeix amb
negatius. La flexografía utilitza formes flexibles no metàl·liques, de cautxú o fotopolímers.
Respecte de la tinta; és molt fluïda, de components volàtils, la qual cosa permet una
fàcil impressió i assecat ràpid, l'imprès flexo es distingeix pels següents aspectes:
- Efecte Esquaix
- Empro de lineaturas mitjanes
- No petjada en el dors
- Augmento del contrast
El procés de producció flexo té diverses fases:
- Preimpressió flexo:
La flexografía té una preimpressió pròpia, allunyada en alguns aspectes de la
preimpressió offset. Les particularitats més importants són: el maneig
de seleccions de color, no de cuatricromía, i el càlcul de desenvolupament de la
imatge.
- Fototransport:
El clixé s'obté a partir de negatiu. Després de insolat, es processa el
clixé per a cada color seleccionat.
- Muntatge del clixé
El clixé flexo va pegat sobre el cilindre portaclichés. Els clixés de cada
color es munten en el seu cilindre corresponent
- Muntatge dels cilindres
El cilindre de clixé es col·loca en l'estació d'impressió corresponent. El
diàmetre dels cilindres seleccionats s'ha de correspondre amb el desenvolupament
del treball
- Entintat
El *anilox és determinant per a l'entintat. En funció del substrat i tipus de
colors definits se selecciona el anilox. Cada estació s'entinta amb el color
adequat
- Tirada
El suport recorre les estacions d'impressió. Es fan els ajustos de
pressions inicials. I després es registra i s'entona. El manteniment de l'entonació
és més senzill que en offset.
Les principals formes impressores d'impressió flexo actuals són:
- Planxes fotopoliméricas
- Planxes coloidales
- "Wap around"
- Làser
Les planxes fotopoliméricas són actualment la principal superfície d'impressió
en flexografía. Estan fetes amb un material plàstic flexible, la qual cosa
permet que s'adaptin a les formes dels cilindres
Les planxes flexo també poden ser de material coloidal fotoendurecible,
formada per: gelatina + bicromats.
Les planxes líquides és un tipus de planxa coloidal. El suport i la capa
líquida de plàstic vénen separats i s'uneixen per fusió en el moment de l'ús.
Les fonguis són uns tubs desmuntables en fibra de vidre, que
s'ajusten perfectament sobre els cilindres portaclichés.
La fongui pot estar recoberta amb cautxú, per al gravat làser, o amb fotopolímer.
És un tipus de planxa generada mitjançant un fes làser. El gravat amb làser
s'utilitza per a la producció de diferents tipus de material: fotopolímers o
corrons de cautxú en continu.
L'imprès flexo es distingeix pels següents aspectes:
- Efecte Esquaix
- Empro de lineatures mitjanes
- No petjada en el dors
- Augmento del contrast
- Preimpressió flexo
El processament d'una planxa flexo té una mescla de insolat i gravat segons
les següents fases:
- Exposició dorsal
- Exposició frontal (principal)
- Gravat
- Assecat
- Exposició final/llum germicida
Exposició dorsal:
És una exposició prèvia, denominada de talonar. Es realitza sense negatiu a través
de la base del fotopolímer; pel seu dors.
Serveix per crear el taló; base sobre la qual es va a aprofundir el relleu.
Exposició frontal
És l'exposició principal. Es realitza amb el negatiu, sobre la cara superior de l'emulsió.
Serveix per crear la imatge; la zona exposada es polimeriza i la
zona no exposada roman soluble.
Gravat:
És una operació posterior diferent a la insolació. Serveix per crear el relleu,
eliminant la part no polimerizada de l'emulsió.
Es realitza amb un mètode conjunt de rentat i raspallat. És un procés
diferent per a planxes a l'aigua i al solvent.
Aclarit:
És la fase que segueix a l'enregistrament. Una vegada gravat el clixé, es renta amb
aigua corrent, per eliminar restes d'emulsió i restes del producte
gravador.
Assecat:
L'assecat és assistit i es produeix mitjançant dolls d'aire calent. Serveix
per eliminar el líquid revelador del cos de l'interior de la planxa; la
planxa recupera la seva forma durant l'assecat.
Exposició final i germicida
És una insolació doble posterior a l'assecat. L'exposició final i germicida
són exposicions simultànies.
El clixé flexo s'obté en processar la planxa flexo. Les zones que componen un
clixé flexo són:
- Suport
- Fotopolímero
- Taló
- Relleu
Les màquines flexográficas són rotatives compostes principalment per cinc
seccions:
- Desbobinat
- Tinter
- Cossos impressors
- Forns d'assecat
- Dispositius d'acabat
Desbobinador
Està situat al principi de la màquina. Serveix per col·locar la bobina a imprimir.
Els desbobinadors actuals són senar stop i estan
formades per un empalmador i un control de tensió.
divendres, 13 de desembre del 2013
dimecres, 11 de desembre del 2013
m1m2uf307gonzaleza
Imagen ya terminada, m1m2uf307gonzaleza
dimarts, 3 de desembre del 2013
Corbes(a imatges a color)
MP01 Uf2
UF2
-Un cop s´ha rebut l´original.
-S´ha comprovat que compleix les especificacions d´entrega.
-Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l´ordre de treball.
-S´ha fet una còpia de treball.
-S´ha recollit l´operativa d´aquest procés en les fitxes correspondents...
Es procedeixz a la digitalització de la còpia de l´original, ajustant aquesta al format o format especificats i en el temps previst.
-Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d´escoltador llegeixi l´original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.
Parlats
-En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
-Igual que en el cas anterior es recomendable l´accés directe del teclista amb l´autor.
-Aquesta modalitat d´original fa necessari "picar" el text primer sense realitzar la interpretació principal de captació i realitzar posteriorment el marcat del text sobre la còpia impressa resulta de la transcripció.
-En la recepció de l´original ja s´ha determinat prèviament en el procés de recepció d´originals si el format en que es presenta l´original és compatible amb els equips disponibles a l´empresa i si es requereix conversió de format.
-En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s´imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.
-Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d´especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris (quadres, taules) de l´obra, de tal manera que aquesta senyalització serveix de referència per conformar el text en las següents fases.
-Aquest procés es realitza un cop que s´ha digitalitzat l´original i s´han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.
-Prèviament o al mateix temps que se estableix els paràmetres tipogràfics, es realitza la correció de galerades, on s´hintrodueixen les modificacions que s´estimen oportunes en relació amb els continguts, l´estil i els invetibles errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.
-Aquesta tasca l´hauria de fer l´autor al costat del correctors correponents.
-Generalment aquestes especificacions han d´aparèixer en un lloc visible i lògic.
-Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent també eficaç la presentació en un full annex al treball ben unit a ell.
1.-Text general
-És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l´obra.
-La seva característica principal es la llegibilitat.
-Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
-Aquest condicionant ha de prevaldre sobre altres atès que el fi últim és la consecució del plaer intelectual del lector i res ha d´entorpir aquesta meta.
2.-Textes indicatius
-Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
-Pertanyen a aquesta categoria els títols, subtítols i folis.
-Atesa la seva funció, s´han de destacar la resta de text pero no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant les distraccions del lector que ha d´estar dentrat en el text general.
3.-Textes secundaris
-És aquell que apareix en l´obra sense ser el text general, complementant l´exposició desenvolupada al text general.
-Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d`il.lustracions, quadres i taules.
-Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s´haurà d´indicar convenientment.
-Consisteix en calcular el nombre de caràcters d´un original.
-Tal dada, a més de la especificacions dels disseny de l´obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines que tindrà l´obra d´un modus molt aproximat.
1. Procediments de calibrat cònvencional
Original mecanografiat
-Un cop l´original s´ha presentat en la forma adient i s´han realitzat les còpies pertinents es procedeix al càlcul.
-Segons quin métode s´utilitzi es necesitarà o no un topòmetre o liniòmetre o, en la seva mancança, un regle corrent i un llapis.
b)Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d´aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il.lustracions s´han de descomptar l´espai que ocupen.
c) Un cop establertes les parts, s´analitzen una a una comptant els caràcters i els espais...
1.Procediments de calibrat convecional
-A més presenten taules, quadres i il.lustracions, tot i integrat en la caixa de composició i que es necessari descomptar, així com blancs entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa, etc.
-S´ha de tenir en compte que les pàgines d´arrancada, aquelles pàgines amb les que s´inicia una part de l´obra, normalment són pàgines curtes, presentant un blanc de cortesia que ocupa vàries línies.
-El mateix succeeix amb les pàgines finals de les parts; en aquest cas el blanc te la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forzar-lo.
Digitalització dels originals
-S´ha comprovat que compleix les especificacions d´entrega.
-Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l´ordre de treball.
-S´ha fet una còpia de treball.
-S´ha recollit l´operativa d´aquest procés en les fitxes correspondents...
Es procedeixz a la digitalització de la còpia de l´original, ajustant aquesta al format o format especificats i en el temps previst.
Digitalització dels originals
Originals no digitals
Manuscrits
-Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d´interpretació.
-Atesa la peculiaritat del format de presentació és recomendable que el teclista que està digitalizant el text tingui la posibilitat d´accedir directament a l´autor a fi i efecte d´aclarir posibles dubtes que puguin sorgir.
-Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d´interpretació.-Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d´escoltador llegeixi l´original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.
Parlats
-En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
-Igual que en el cas anterior es recomendable l´accés directe del teclista amb l´autor.
-Aquesta modalitat d´original fa necessari "picar" el text primer sense realitzar la interpretació principal de captació i realitzar posteriorment el marcat del text sobre la còpia impressa resulta de la transcripció.
Originals en format digital
-En la recepció de l´original ja s´ha determinat prèviament en el procés de recepció d´originals si el format en que es presenta l´original és compatible amb els equips disponibles a l´empresa i si es requereix conversió de format.
-En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s´imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.
Originals digitalitzats mig composats
- En aquest cas s´aprofita el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s´imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.
Establiment dels paràmetres tipogràfics
-Aquest procés es realitza un cop que s´ha digitalitzat l´original i s´han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.
-Prèviament o al mateix temps que se estableix els paràmetres tipogràfics, es realitza la correció de galerades, on s´hintrodueixen les modificacions que s´estimen oportunes en relació amb els continguts, l´estil i els invetibles errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.
-Aquesta tasca l´hauria de fer l´autor al costat del correctors correponents.
-Generalment aquestes especificacions han d´aparèixer en un lloc visible i lògic.
-Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap, sent també eficaç la presentació en un full annex al treball ben unit a ell.
1.-Text general
-És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l´obra.
-La seva característica principal es la llegibilitat.
-Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
-Aquest condicionant ha de prevaldre sobre altres atès que el fi últim és la consecució del plaer intelectual del lector i res ha d´entorpir aquesta meta.
2.-Textes indicatius
-Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
-Pertanyen a aquesta categoria els títols, subtítols i folis.
-Atesa la seva funció, s´han de destacar la resta de text pero no en excés; es tracta de proporcionar informació sense estridències, evitant les distraccions del lector que ha d´estar dentrat en el text general.
3.-Textes secundaris
-És aquell que apareix en l´obra sense ser el text general, complementant l´exposició desenvolupada al text general.
-Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d`il.lustracions, quadres i taules.
-Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s´haurà d´indicar convenientment.
Calibrat de l´original
-Consisteix en calcular el nombre de caràcters d´un original.
-Tal dada, a més de la especificacions dels disseny de l´obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines que tindrà l´obra d´un modus molt aproximat.
1. Procediments de calibrat cònvencional
Original mecanografiat
-Un cop l´original s´ha presentat en la forma adient i s´han realitzat les còpies pertinents es procedeix al càlcul.
-Segons quin métode s´utilitzi es necesitarà o no un topòmetre o liniòmetre o, en la seva mancança, un regle corrent i un llapis.
Primer mètode
a) Es delimiten les diferents parts en que es divideix l´obra i a les que s´han d´aplicar els càlculs; pròlegs, introduccions, prefacis, capítols, epílogs, bibliografies, índexs...b)Els càlculs es realitzen sobre cadascuna d´aquestes parts diferenciades i tenint present que si apareixen taules, quadres o il.lustracions s´han de descomptar l´espai que ocupen.
c) Un cop establertes les parts, s´analitzen una a una comptant els caràcters i els espais...
1.Procediments de calibrat convecional
Original imprès
-L´original imprés normalment s´ha composat amb caràcters d´espait proporcional i els blancs entre caràcters, entre lletres i paraules varien per a aconseguir el justificat amb el que normalment es presenten.-A més presenten taules, quadres i il.lustracions, tot i integrat en la caixa de composició i que es necessari descomptar, així com blancs entre columnes, textes secundaris integrats com a notes i cites integrades en la caixa, etc.
Procediment:
- Es delimiten les diferents parts en que es divideix l´obra i a las que s´han d´aplicar els càlculs: pròlegs, introducciions, prefacis, llibres, capítols, epílogs, bibliografies, índexs..
Descomptes
D´il.lustracions, quadres o taules
-Per a descomptar les dimensions d´un gravat o quadre s´han de calcular les línies que aquest ocupa i els blancs preceptius.-S´ha de tenir en compte que les pàgines d´arrancada, aquelles pàgines amb les que s´inicia una part de l´obra, normalment són pàgines curtes, presentant un blanc de cortesia que ocupa vàries línies.
-El mateix succeeix amb les pàgines finals de les parts; en aquest cas el blanc te la dificultat de què ajusti el text a tota la pàgina sense forzar-lo.
Procediment:
-Es realitza una pàgina plena de mostres amb les especificacions donades per a l´obra.
divendres, 29 de novembre del 2013
m1m6uf10gonzaleza
m1m6uf10gonzaleza
• Exercici 10: m1m6uf10 Eina de textos + crear contorns de textos.
• Exercici 10: m1m6uf10 Eina de textos + crear contorns de textos.
dijous, 28 de novembre del 2013
OCR
22 LAVANGUARDIA
Antoni Puiguerd
Dilluns passat a la nit, quan em vaig assabentar que un foc avivat per la tramuntana saltava el Ter i avançava, indòmit, cap a Foixà, un dels pobles més bonics de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Àngels per fer-me càrrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d'observació més ben col·locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La carretera dels Àngels és per fer-me càrrec de la dimensió del foc.Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d´observació més ben col.locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La
carietera dels Angels es diaboli-
ca: aquell invicte Armstrong,
ara defenestrat, quan vivia a Gi-
rona la considerava ideal per
als seus entrenaments ciclistes.
En la foscor de la nit, sota la tos-
suda i sibilant tramuntana, pu-
jar-hi feia mitja basarda,
El meu Mdgane avangava es-
clafant pinyes i pinassa, que el
vent arrossegava amunt i avall.
La sequedat d'aquesta tardor
ha deixat el bosc a punt per a
una bona apocalipsi, anava pen-
sant jo. Per sort l'apocalipsi no
es va produir: el foc no va arri-
bar a les Gavarres. Gricies a
l'esforg titanic dels bombers i a
les estranyes giragonses que
fan els vents. Segons em van ex-
plicar uns veins de Foixi la tra-
muntana, que ve del nord, en
un moment concret va gregale-
jar, es a dir, es va convertir en
gregal, vent del nord-est, i va
empenyer el foc en una altra di-
recció, gairebd en forma de rin-
xol o bucle. Per saltar a les Ga-
varres, les flames havien de
traspassar uns pujols boscosos
que hi ha entre Foixi i la carre-
tera de Girona a Palamós. Perd, segons
expliquen els bombers, quan és a punt
de coronar un cim, per baix que sigui, el
foc se situa a sotavent i queda frenat.
Aixo es el que jo veia des dels Angels. La
serp del foc havia avangat des del cor de
l'Empordir, perd semblava que dubtós.
De tant en tant, una o dues grans flames
treien el cap damunt les muntanyes de
Foixir, perd tornaven enrere com sotme-
ses a un combat intern (un combat que
feia pensar en el que s'esdevé a l'interior
de nosaltres mateixos quan sentim, alho-
ra, l'atracció de destruir el que no ens
agrada, perd de conservar-ne la part que
ens convé).
El que podia haver estat una apocalip-
si, només va ser un gran espant. Van cre-
mar moltes hectirees de bosc i algunes
cases van quedar malmeses. Perd les fla-
mes van passar pels rostolls i erms sense
produir mal. EI dimecres al migdia hi
vaig tornar. Feia un sol pansit, amb man-
tellina de nrivols. El panorama que es
veia des dels Angels era prodigiós. De
fet, escric aquest article per recomanar-
los que hi pugin un dia. Si be el santuari
dels Angels no td cap detall artistic desta-
cable, la panorirmica que s'hi obser-va és
inefable.
Les frendtiques arrugues carlines de la
Garrotxa i les Guilleries queden a l'oest.
Al nord, es pot veure tot el Pirineu gironi,
dominat, al darrere, per la imponent mas-
sa pdtria del Caniga. El Pirineu adopta.un
perfil discret quan, de cami cap al mar, es
iransforma en les Alberes, que moren al
cap de Creus. Des dels Angels es veu per-
feitament dibuixat el golf de Roses, el
promontori del Montgri (totem local), i,
mes avall, la gran platja de l'Estartit, amb
les illes Medes decorant la ratlla del mar.
No s'acaba aqui la panorirmica, mes al
sud, es veuen retalls de la costa de
Palafrugell. I al bell mig d'aquest tancat
de mar i muntanyes, l'Empordi: talment
un patchwork on els bosquets alternen
amb els camps de cultiu i amb els petits
cap a Foixi, un dels pobles més bonics
de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Angels per fer-me cirrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crdnica dimecres
pasiat. il santuari dels Angels és el punt
d'observació més ben col.locat del sud
poblets que trufen el territori. La serp
cansada del Ter hi va fent giragonses, pro-
tegida pels pollancres que ara estan per-
dent les fulles.
Josep Pla deia que el paisatge més bo-
nic no es pas aquell en qud la natura s'ex-
hibeix de manera solitiria i espectacular,
sinó aquell en que s'hi nota la mi de l'ho-
me. Estava parlant de l'Empordi. Un ter-
ritori que la natura havia convertit en un
lloc mes aviat inhdspit, de vida desagrai-
da, dominada pels aiguamolls i les dunes
de sorra, però que el lent treball
humà va aconseguir convertir
en un dels llocs més amens del
país, en la Toscana catalana (sal-
vant les diferdncies: només cal
comparar els comtes d'Empú-
ries amb els Mèdici de Florèn-
cia per fer-se'n càrrec). Els insa-
lubres aiguamolls, causants de
tantes epiddmies, van ser desse-
cats i convertits en fertilissims
camps de conreu. Pasqual Mara-
gall, que td una caseta a Rupii,
volia restaurar-ne un: l'estany
d'Ullastret. Peró la gent del pais
no Ii va fer cas. Ara seria un
punt turistic extraordiniria-
ment atractiu: a tocar de Perata-
llada (la Carcassona local) i just
a sota d'una ciutat ibdrica Prodi-
giosament emmurallada.
Va ser la lenta me dele hu-
mans, el que va modular la belle-
sa d'aquest paisatge, que aratot-
homvalora, perd que també des-
cuida: els boscos d'aquesta co-
marca, com els de tot el Pais,
son bombes potencials en espe-
ra de l'apocalipsi. ¿Encara no ha
arribat el moment de convertir
l'amor al paisatge en esforç so-
bre el paisatge?
Les dunes que malmenaven els camps
van ser fixades amb pins. Tots els boscos
de Begur havien estat dunes, per exem-
ple; i els de Foixà també. Dimecres, men-
tre em passejava pels boscos fumejants
del veïnat dels Masos de Foixà, buscava
les ruïnes de Sidillà, un poble a tocar del
Ter que va quedar enterrat per les dunes
en plena edit mitjana. No vaig saber tro-
bar el camí entre les cendres. Es un lloc
impressionant. Enmig del bosc, emergeix
de la sorra l'espinada de l'esglesia i d'algu-
nes cases. Fa pensar en com n'es de fàcil
perdre el que tenim. Una duna un incen-
di, una època de depressió, el comodisme
o la descurança poden ensorrar allò que
ha costat molts segles construir.
Antoni Puiguerd
Dilluns passat a la nit, quan em vaig assabentar que un foc avivat per la tramuntana saltava el Ter i avançava, indòmit, cap a Foixà, un dels pobles més bonics de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Àngels per fer-me càrrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d'observació més ben col·locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La carretera dels Àngels és per fer-me càrrec de la dimensió del foc.Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d´observació més ben col.locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La
carietera dels Angels es diaboli-
ca: aquell invicte Armstrong,
ara defenestrat, quan vivia a Gi-
rona la considerava ideal per
als seus entrenaments ciclistes.
En la foscor de la nit, sota la tos-
suda i sibilant tramuntana, pu-
jar-hi feia mitja basarda,
El meu Mdgane avangava es-
clafant pinyes i pinassa, que el
vent arrossegava amunt i avall.
La sequedat d'aquesta tardor
ha deixat el bosc a punt per a
una bona apocalipsi, anava pen-
sant jo. Per sort l'apocalipsi no
es va produir: el foc no va arri-
bar a les Gavarres. Gricies a
l'esforg titanic dels bombers i a
les estranyes giragonses que
fan els vents. Segons em van ex-
plicar uns veins de Foixi la tra-
muntana, que ve del nord, en
un moment concret va gregale-
jar, es a dir, es va convertir en
gregal, vent del nord-est, i va
empenyer el foc en una altra di-
recció, gairebd en forma de rin-
xol o bucle. Per saltar a les Ga-
varres, les flames havien de
traspassar uns pujols boscosos
que hi ha entre Foixi i la carre-
tera de Girona a Palamós. Perd, segons
expliquen els bombers, quan és a punt
de coronar un cim, per baix que sigui, el
foc se situa a sotavent i queda frenat.
Aixo es el que jo veia des dels Angels. La
serp del foc havia avangat des del cor de
l'Empordir, perd semblava que dubtós.
De tant en tant, una o dues grans flames
treien el cap damunt les muntanyes de
Foixir, perd tornaven enrere com sotme-
ses a un combat intern (un combat que
feia pensar en el que s'esdevé a l'interior
de nosaltres mateixos quan sentim, alho-
ra, l'atracció de destruir el que no ens
agrada, perd de conservar-ne la part que
ens convé).
El que podia haver estat una apocalip-
si, només va ser un gran espant. Van cre-
mar moltes hectirees de bosc i algunes
cases van quedar malmeses. Perd les fla-
mes van passar pels rostolls i erms sense
produir mal. EI dimecres al migdia hi
vaig tornar. Feia un sol pansit, amb man-
tellina de nrivols. El panorama que es
veia des dels Angels era prodigiós. De
fet, escric aquest article per recomanar-
los que hi pugin un dia. Si be el santuari
dels Angels no td cap detall artistic desta-
cable, la panorirmica que s'hi obser-va és
inefable.
Les frendtiques arrugues carlines de la
Garrotxa i les Guilleries queden a l'oest.
Al nord, es pot veure tot el Pirineu gironi,
dominat, al darrere, per la imponent mas-
sa pdtria del Caniga. El Pirineu adopta.un
perfil discret quan, de cami cap al mar, es
iransforma en les Alberes, que moren al
cap de Creus. Des dels Angels es veu per-
feitament dibuixat el golf de Roses, el
promontori del Montgri (totem local), i,
mes avall, la gran platja de l'Estartit, amb
les illes Medes decorant la ratlla del mar.
No s'acaba aqui la panorirmica, mes al
sud, es veuen retalls de la costa de
Palafrugell. I al bell mig d'aquest tancat
de mar i muntanyes, l'Empordi: talment
un patchwork on els bosquets alternen
amb els camps de cultiu i amb els petits
cap a Foixi, un dels pobles més bonics
de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Angels per fer-me cirrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crdnica dimecres
pasiat. il santuari dels Angels és el punt
d'observació més ben col.locat del sud
poblets que trufen el territori. La serp
cansada del Ter hi va fent giragonses, pro-
tegida pels pollancres que ara estan per-
dent les fulles.
Josep Pla deia que el paisatge més bo-
nic no es pas aquell en qud la natura s'ex-
hibeix de manera solitiria i espectacular,
sinó aquell en que s'hi nota la mi de l'ho-
me. Estava parlant de l'Empordi. Un ter-
ritori que la natura havia convertit en un
lloc mes aviat inhdspit, de vida desagrai-
da, dominada pels aiguamolls i les dunes
de sorra, però que el lent treball
humà va aconseguir convertir
en un dels llocs més amens del
país, en la Toscana catalana (sal-
vant les diferdncies: només cal
comparar els comtes d'Empú-
ries amb els Mèdici de Florèn-
cia per fer-se'n càrrec). Els insa-
lubres aiguamolls, causants de
tantes epiddmies, van ser desse-
cats i convertits en fertilissims
camps de conreu. Pasqual Mara-
gall, que td una caseta a Rupii,
volia restaurar-ne un: l'estany
d'Ullastret. Peró la gent del pais
no Ii va fer cas. Ara seria un
punt turistic extraordiniria-
ment atractiu: a tocar de Perata-
llada (la Carcassona local) i just
a sota d'una ciutat ibdrica Prodi-
giosament emmurallada.
Va ser la lenta me dele hu-
mans, el que va modular la belle-
sa d'aquest paisatge, que aratot-
homvalora, perd que també des-
cuida: els boscos d'aquesta co-
marca, com els de tot el Pais,
son bombes potencials en espe-
ra de l'apocalipsi. ¿Encara no ha
arribat el moment de convertir
l'amor al paisatge en esforç so-
bre el paisatge?
Les dunes que malmenaven els camps
van ser fixades amb pins. Tots els boscos
de Begur havien estat dunes, per exem-
ple; i els de Foixà també. Dimecres, men-
tre em passejava pels boscos fumejants
del veïnat dels Masos de Foixà, buscava
les ruïnes de Sidillà, un poble a tocar del
Ter que va quedar enterrat per les dunes
en plena edit mitjana. No vaig saber tro-
bar el camí entre les cendres. Es un lloc
impressionant. Enmig del bosc, emergeix
de la sorra l'espinada de l'esglesia i d'algu-
nes cases. Fa pensar en com n'es de fàcil
perdre el que tenim. Una duna un incen-
di, una època de depressió, el comodisme
o la descurança poden ensorrar allò que
ha costat molts segles construir.
dilluns, 25 de novembre del 2013
dijous, 21 de novembre del 2013
Ocr
LʼOCR: introducció
• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.
• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.
• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.
• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.
• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.
• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,
per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.
• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.
• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).
• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.
• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.
• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.
LʼOCR: optimització dels recursos
• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.
• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.
• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.
El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.
• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.
LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters
• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:
•El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.
•La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
•La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
•La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.
Esquema bàsic dʼun algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters
• Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.
• Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:
1. Binarització
• La major part d’algorismes d’OCR parteixen de la base d’una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.
• Una forma de fer-ho es mitjançant l’histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.
• Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.
• Mitjançant aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols que conté la imatge.
• A partir d’aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre blanc i negre).
2. Fragmentació o segmentació de la imatge
• Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.
• La segmentació d’una imatge implica la detecció mitjançant procediments d’etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d’intensitat o informació espacial.
• Permet la descomposició d’un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.
• No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l’anàlisi d’un text.
• Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.
• Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments (‘clusters’) a partir de l’histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– el detector de contorns de Sobel – l’operador de Kirsch – el detector de contorn de Marr-Hildert – el detector de contorns de Canny...
3. Simplificació de les components
• Un cop aïllades les components connexes de la imatge s’haurà d’aplicar un procés de simplificació per a cada una d’elles.
• Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.
• L’eliminació dels punts ha de seguir un esquema d’escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l’original i aconseguir que no quedi deformada.
• S’ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.
• Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.
4. Comparació amb patrons
• En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.
• El bon funcionament de l’OCR es basa en gran mesura en una bona definició d’aquesta etapa.
• Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d’ells és el Métode de projecció, en el qual s’obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l’alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– Mètodes geomètrics o estadístics – Mètodes estructurals – Mètodes Neuro-mimètics – Mètodes Markovians
– Mètodes de Zadeh.
LʼOCR: aplicacions
• Des de l’aparició dels algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiment dels seus i serveis i d’altres que es basen completament en aquestes tecnologies.
• A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l’OCR.
Reconeixement de textes manuscrits
• Tot i les dificultats que podem trobar a l’hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apareixen a l’hora de reconèixer un text manuscrit.
• El reconeixement d’un text manuscrit continua sent un desafiament.
• Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d’algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.
• Tot i això es pot arribar a comprendre una frase quan l’hem acabat de llegir.
• Això implica una operació dels nivells morfològic, lèxic i sintàctic que s’aconsegueix mitjançant el reconeixement de la parla continua.
• Per aconseguir aquesta metodologia s’utilitzen algorismes robustos que no utilitzen segmentació prèvia ja que s’obté automàticament amb la descodificació.
Reconeixement de matrícules
• Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l’OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.
• Aquests han de ser capaços de localitzar la matrícula d’un vehicle amb condicions d’il·luminació, perspectiva i entorn variables.
• En l’etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s’aïlla l’àrea rectangular que la forma.
• Finalment, s’aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s’ha d’ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.
• Si apareix algun error, es corregit.
Indexació en bases de dades
• Amb el gran augment d’informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.
• Un d’aquests continguts són les imatges.
• Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.
• Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjançant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS (Document Image Retrieval System): mitjançant un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters extreu el text que apareix en les imatges i l’utilitza com a metadada que podrà ser utilitzada en les cerques.
• Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.
• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.
• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.
• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.
• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.
• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.
• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,
per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.
• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.
• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).
• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.
• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.
• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.
LʼOCR: optimització dels recursos
• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.
• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.
• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.
El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.
• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.
LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters
• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:
•El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.
•La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
•La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
•La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.
Esquema bàsic dʼun algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters
• Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.
• Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:
• La major part d’algorismes d’OCR parteixen de la base d’una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.
• Una forma de fer-ho es mitjançant l’histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.
• Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.
• Mitjançant aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols que conté la imatge.
• A partir d’aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre blanc i negre).
2. Fragmentació o segmentació de la imatge
• Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.
• La segmentació d’una imatge implica la detecció mitjançant procediments d’etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d’intensitat o informació espacial.
• Permet la descomposició d’un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.
• No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l’anàlisi d’un text.
• Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.
• Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments (‘clusters’) a partir de l’histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– el detector de contorns de Sobel – l’operador de Kirsch – el detector de contorn de Marr-Hildert – el detector de contorns de Canny...
3. Simplificació de les components
• Un cop aïllades les components connexes de la imatge s’haurà d’aplicar un procés de simplificació per a cada una d’elles.
• Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.
• L’eliminació dels punts ha de seguir un esquema d’escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l’original i aconseguir que no quedi deformada.
• S’ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.
• Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.
4. Comparació amb patrons
• En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.
• El bon funcionament de l’OCR es basa en gran mesura en una bona definició d’aquesta etapa.
• Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d’ells és el Métode de projecció, en el qual s’obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l’alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– Mètodes geomètrics o estadístics – Mètodes estructurals – Mètodes Neuro-mimètics – Mètodes Markovians
– Mètodes de Zadeh.
LʼOCR: aplicacions
• Des de l’aparició dels algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiment dels seus i serveis i d’altres que es basen completament en aquestes tecnologies.
• A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l’OCR.
Reconeixement de textes manuscrits
• Tot i les dificultats que podem trobar a l’hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apareixen a l’hora de reconèixer un text manuscrit.
• El reconeixement d’un text manuscrit continua sent un desafiament.
• Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d’algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.
• Tot i això es pot arribar a comprendre una frase quan l’hem acabat de llegir.
• Això implica una operació dels nivells morfològic, lèxic i sintàctic que s’aconsegueix mitjançant el reconeixement de la parla continua.
• Per aconseguir aquesta metodologia s’utilitzen algorismes robustos que no utilitzen segmentació prèvia ja que s’obté automàticament amb la descodificació.
Reconeixement de matrícules
• Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l’OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.
• Aquests han de ser capaços de localitzar la matrícula d’un vehicle amb condicions d’il·luminació, perspectiva i entorn variables.
• En l’etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s’aïlla l’àrea rectangular que la forma.
• Finalment, s’aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s’ha d’ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.
• Si apareix algun error, es corregit.
Indexació en bases de dades
• Amb el gran augment d’informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.
• Un d’aquests continguts són les imatges.
• Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.
• Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjançant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS (Document Image Retrieval System): mitjançant un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters extreu el text que apareix en les imatges i l’utilitza com a metadada que podrà ser utilitzada en les cerques.
• Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)