Tipometria

Tipometria

Tipometria

1.  Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters d’impremta i diferents aspectes dels processos d’impressió de textos.

2.  Part de la tipografia, que estudia la mesura de la composició basada en el cícer del punt.

Evolució històrica

Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de composició tipomètrica.

Evolució històrica

Sistema Fournier

Sistema Didot (Europa continental) / Sistema Pica (Àmbit Anglosaxó)

Evolució històrica

Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus.

El sistema de Fournier és un sistema duodecimal (de base 12) i va perdurar fins a mitjans del segle XX.

Sistema duodecimal de Fournier

Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts. Igualment el doble de la nomparela o el que és el mateix el conjunt de dotze punts rebé el nom decícer.

Cícer

El nom d’aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l’obra de Ciceró Epistolae ad familiares.

Evolució històrica

François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura delpeu de rei.

Sistema duodecimal de Didot

Punt de partida

El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm). Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).

Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).

Sistema duodecimal de Didot

Proposta de Didot

Cada punt Didot correspondrà a dos punts del peu de rei, es a dir, 0,376 mm.

El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm).

Evolució històrica

Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S’anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada.

Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des d’ençà.

Evolució històrica

El sistema fallit de Napoleó.

Demana a Firmin Didot un nou

sistema tipomètric basat en el

sistema mètric: - 2,5 punts = 1 mm

- 10 punts = 4 mm

La derrota de Napoleó truncà el projecte.

DIDOT

(europeu continental) - punt Didot (0,376 mm)

- cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)

PICA

(anglosaxó)

- punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada - Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)

CICER

(europeu continental)

- Milímetres x 2,660 = punts - Milímetres x 0,222 = cícers - Punts x 0,376 = milímetres - Cícers x 4,512 = milímetres.

PICA

(anglosaxó)

- Milímetres x 2,834 = punts - Milímetres x 0,236 = piques - Punts x 0,352 = milímetres - Cícers x 4,224 = milímetres.

Punt

(mesura d’elements inferiors)

-cos -  interlinea -  interlineat -  filet.

Cícer (12 punts) (mesura d’elements superiors)

- Longitud de línea (anomenada “mesura”) - Alçada de columna tipogràfica - Dimensions de les il·lustracions.

Punt indivisible

Cícer divisible

-S’expressa en el nombre de cícers i nombre de punts (no decimals de cícer).

per exemple:

- Una línea d’amplada 18 cícers i 7 punts.

Tipòmetre

-Regla graduada, per una banda en cícers i per l’altra en centímetres, que permet la mesura de qualsevol element tipogràfic.

Les lletres

Anatomia de les lletres:

Classificacions tipogràfiques

Maximilian Vox va classificar per primera vegada tots els tipus de la seva època; el seu treball va posar les bases per al desenvolupament d’altres classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl.

A continuació presentem les classificacions tipogràfiques que han transcendit.

Familiaritzar-se amb elles ajuda a conèixer el desenvolupament que ha tingut la tipografia en el temps, així com entendre les diferents característiques de cada subgrup.

François Thibaudeau (França, 1921)

Aquesta classificació es basa en:

• el contrast de les astes

• i, sobretot, en la forma de les terminals.

a) ‘Romain Elzévir’ (Romana antiga)

Característiques bàsiques:

• prenen les característiques de les romanes de Jenson o

Garamond, començant pels seus remats triangulars.

• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs

triangulars.

Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.

b) ‘Romain Didot’ (Romana moderna)

Característiques bàsiques:

• comparades amb el grup anterior, aquestes són més

rígides i geomètriques en traç

• gran sobrietat dels seus remats

• traços amb fort contrast clarobscur

• serifes filiformes.

Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.

c) Egyptienne (Egípcies)

Característiques bàsiques:

• pesats patins quadrangulars

• poca modulació en els seus traços

• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual

gruix o major al dels traços.

Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell

d) Antique (Pal sec)

Característiques bàsiques:

• manquen de remats o patins i per això tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes.

• presenten traços de gruix uniforme

• les serifes no existeixen.

Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,

Clasificacio tipografies:

 Aldo Novarese

Aquesta classificació és una modificació de la realitzada per Maximilian Vox.

Sugereix termes equivalents en anglès, francès i alemany.

1. Lapidari // Lapidary . Lapidaires

Característiques bàsiques:

• són tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra.

• principalment sЧn tipus basats en les inscripcions de les capitals romanes, però incloent també les llatines.

Alguns exemples són: Hadriano, Open Roman i Perpètua.

2. Medioevali // Medieval . Médiévaux

Característiques bàsiques:

• totes les formes de les lletres gòtiques s’inclouen en aquesta

categoria.

Alguns exemples són: Alte Schawabacher.

3. Veneziani // Venetian . Vénetiens

Aquest grup és l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la

Classificació de Vox.

a) Humanes

Característiques bàsiques:

• van aparèixer a Venècia entre 1460 i 1470

• són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits

humanistes del segle XV.

Alguns exemples són: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister,

Erasmus, Golden Type i Jenson.

b) Garaldes

Característiques bàsiques:

• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio

• són modificacions dels primers tipus italians

• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.

Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino.

4. Transizionali // Transitional б Transitionnels

Característiques bàsiques:

• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Grandjean en 1694, a FranНa, per a la Impremta Real.

• posseixen característiques tant de l’estil antic com de l’estil

modern.

Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook,

Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i Méridien.

5. Bodoniani // Bodonian . Bodoniens

Característiques bàsiques:

• equivalen al grup Didones de Vox

• van aparèixer a mitjan segle XVIII

• van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni

• són fàcilment reconeguts per:

– la seva verticalitat

– el seu fort contrast

– els seus patins perfectament horitzontals.

Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot, Falstaff i Madison.

6. Scritti // Handwriting . Écritures

Característiques bàsiques:

• corresponen al grup de Scriptes de Vox

• imiten l’escriptura manual produida amb plometa, pinzell o burí

• són d’inspiració caligràfica.

Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva

Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.

7. Ornati // Ornamented . Ornées

Característiques bàsiques:

• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples sòn: Thunderbird BT.

8. Egiziani // Egyptian . Égyptiennes

Característiques bàsiques:

• representen al grup de Mecanes de Vox

• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació

• especialment pensats per a treballs de publicitat.

Alguns exemples són: Beton, Serifa, Clarendon, Egyptian 505,

Ionic, Lubalin Graph, Melior i Memphis.

9. Lineari // Linear . Linéaires

9.1 Grotesque

Característiques bàsiques:

• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats

per a treballs de retolació i publicitat

• més tard, aquells que disposaven de caixa baixa van ser perfeccionats per a adequar-los a text continu.

Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk.

9.2 Neo-grotesque

Característiques bàsiques:

• moderns caràcters sense serifa.

Alguns exemples són: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.

9.3 GeomПtriques

Característiques bàsiques:

• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa

• tipus monolineals

• es construeixen a partir de lТnies rectes i figures geomètriques

bàsiques com el círcol i el rectangle.

Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro

9.4 Humanistes

Característiques bàsiques:

• basades en la proporció de la rodona versal, en els caràcters humanstics i en garaldes de caixa baixa.

Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone Sans.

10. Fantasie // Fancy б Fantaisies

Característiques bàsiques:

• el dissenyador crea formes cridaneres

• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment Art Nouveau, especialment).

Alguns exemples són: Desdemona.

Maximilian Vox (França, 1954)

a) Caràcters històrics o tradicionals

1. Humanes

2. Garaldes

3. Reals

Característiques bàsiques:

• forma triangular dels seus remats o patins

• feble contrast en la modulació dels seus traços

• el seu eix està inclinat.

1. Humanes // Humanístiques . Venecianes

Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.

Són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV.

Característiques bàsiques:

• contrast feble i gradual entre els traços gruixuts i fins

• el traç transversal de la ‘i’ de caixa baixa Оs oblic

• les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics i traços terminals

• les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura que les ascendents

• els traços terminals són gruixuts i inclinats

• l’espaiat entre les lletres és ampli.

Alguns exemples són: Jenson, Berkeley, Old Style, Centaur,

Cloister, Erasmus, Golden Type, Kennerley i Verona.

2. Garaldes // Garald . Old face . Antics

Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats

de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio.

Sòn modificacions dels primers tipus italians.

CaracterТstiques bИsiques:

• proporcions més fines i flexibles.

• la seva modulació és obliqua

• hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i els fins

• tenen traços terminals en els peus de les lletres de caixa baixa

• la ‘i’ minЬscula te una asta transversal horitzontal

• la caixa alta és més curta que els ascendents de caixa baixa.

Alguns exemples són: Bembo, Caslon, Dante, Ehrhardt,

Garaldus, Garamond, Goudy Old Style, Palatino,

Perpètua, Plantin i Sabon.

3. Reals // Réales . De transició

El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador

francès Philippe Grandjean en 1694 a França per a la

Impremta Real.

Les reals posseoxen característiques tant de l’estil antic com

de l’estil modern.

Característiques bàsiques:

• la seva modulació és vertical o gairebé vertical

• el contrast entre traços gruixuts i fins oscil.la de mitjà a alt

• els traços terminals ascendents de les lletres de caixa baixa

són lleugerament oblics (de vegades horitzontals)

• els traços inferiors són generalment horitzontals o gairebé

horitzontals

• els traços terminals són en general angulosos i enquadrats.

Alguns exemples són: Cheltenham, Baskerville, Caledònia,

Century Schoolbook, Cochin, Corona, Melior, Méridien,

Olympian i Stone Serif.

b) Caràcters moderns

1. Didones

2. Mecàniques

3. Lineals

Característiques bàsiques:

• nascuts amb la Revolució Industrial cap a

finals del segle XIX

• característica principal: la senzillesa dels

seus traços.

1. Didones // Didones .Moderns

Van aparèixer a mitjan segle XVIII.

Van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni.

Són fàcilment reconeguts per la seva verticalitat, pel seu fort

contrast i pels seus patins perfectament horitzontals.

Característiques bàsiques:

• modulació vertical

• contrast abrupte entre traços gruixuts i fins

• els traços terminals del peu i ascendents de caixa baixa són

horitzontals

• els traços terminals horitzontals són prims i usualment

quadrats

• l’espaiat és estret en la majoria dels casos.

Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,

Falstaff i Madison.

2. Mecàniques // Slab seriffed . Egyptians

Van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com

tipus de retolació, especialment pensats per a treballs de

publicitat.

Característiques bàsiques:

• poc o nul contrast en el gruix dels traços

• l’espaiat és ample

• els traços terminals són generalment del mateix gruix que

les astes

• la majoria tenen traços terminals quadrangulars

• l’habitual Оs una gran altura de la ‘x’.

Alguns exemples són: Clarendon, Egyptian 505, Ionic,

Lubalin Graph, Melior, Memphis, Rockwell, Serifa i Volta.

3. Lineals ⁄⁄ Sans . Sans serif . Grotesques

3.1 Grotesque

D’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser

creats per a treballs de retolació i publicitat.

Més tard aquells que disposaven de caixa baixa, van ser

perfeccionats per a adequar-los a text continu.

Característiques bàsiques:

• algun contrast en el gruix dels traços

• lleugera quadratura en les corbes

• la ‘R’ de caixa alta té usualment una branca corbada

• la ‘g’ te freqüentment un trau obert

• la ‘G’ té usualment una ungla.

Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk i Monotype 215-216.

3.2 Neo-Grotesque

Moderns caràcters sense serifes.

Característiques bàsiques:

• els contrastos de gruix de traç estan menys marcats

• l’embocadura de certes lletres com la ‘C’ sol ser més oberta

• la ‘g’ no té anell inferior tancat sinó una simple cua.

Alguns exemples són: Frutiger i Helvetica.

3.3 Geomètriques

Sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes

estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa.

Característiques bàsiques:

• tipus monolineals

• es construeixen a partir de línees rectes i figures geomètriques

bàsiques com el cercle i el rectangle.

Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.

3.4 Humanistes

Característiques bàsiques:

• basats en la proporció de la rodona versal, els caràcters

humanistics i garaldes de caixa baixa, i en les proporcions de

les majúscules inscripcionals romanes i el disseny de caixa

baixa de les romanes del segle XV-XVI

• presenten algun contrast en el gruix dels traços.

Alguns exemples són: GillSans, Optima, Quay Sans i Syntax.

 4 Incises // Scripts // Manuals

Menys utilitzades que els dos grups anteriors,

el de les Incises, Scripts i Manuals formen

part dels caràcters d’inspiració caligràfica.

4.1 Incisas // Incíses . Tallades

Caràcters basats en lletres tallades en pedra o en metall.

Característiques bàsiques:

• com les lineals, amb freqü.ncia els seus patins o remats són

petits i triangulars

• els caràcters tenen un ample relativament uniforme

• sovint presenten grans remats triangulars.

Alguns exemples són: Columna i Perpètua.

4.2 D’escriptura // Scripts

Característiques bàsiques:

• lletra que imita l’escriptura manual produida amb plometa,

pinzell o burí

• són d’inspiració caligràfica.

Alguns exemples són: Hyperion, Legen, Mistral i Rondo.

4.3 Manual // Manuaires

Característiques bàsiques:

• caràcters del segle xx, basats en originals dibuixats a mà, amb pinzell, llapis o qualsevol altre instrument

• no representen cap tipus d’escriptura

• són inadequats per a la composició de textos

• s’empren amb fins publicitaris.

Alguns exemples són: Banco, Cartoon, Jacno, Klang i Matrua

Teoria MP02

Tipus de tramat: convencional (AM), estocàstic (FM) i híbrids (XM)

Quan imprimim una imatge amb intesinsitat en un color, el que fem és posar tinta en petits punts que omplen un percentatge de la superficie.

a) Tramat AM Trames convencionals,  ordenades o d'Amplitud Modulada.

La creació de la imatge es fa mitjançant la modificació del tamany del punt dins d'una graella predeterminada (dpi, lpi).

b) Tramat FM Trames estocàstiques, aleatòries o de Freqüència Modulada. La creació de la imatge es fa mitjançant la modificació de la quantitat de punts.

Tramat AM = Trama convencional

La trama de punt convencional que prediu el color i contingut de la prova exacta. Prediu exactament la sortida de la premsa paràgraf estalviar temps, diners i la tensió.

Aquest mètode és conegut com a tramat convencional, i consisteix en la conversió de les imatges (o tons) originals de la imatge en petits punts, que, organitzats convenientment, simulen els diferents nivells de color.
En les trames AM, el que varia és el tamany del punt de trama. El seu tamany variable defineix el percentatge de la tinta.  A més tamany, els punts ocupen més espai i l'efecte visual és el de que la tinta s'enfosqueix (el seu percentatge augmenta). Per això es diu que la seva amplitud (la del punt) està modulada.

Els elements bàsics en les trames AM són:

El punt de semitó

La forma del punt

Els nivells de gris possibles

L'angle de trama,

La liniatura

La roseta (en el cas de més d'un color)

Tramat FM = Trama estocastica

Per a nosaltres és molt important tractar els nostres clients de forma diferencial. Per això ROTIMPRES ha estat la primera Industria Gràfica en incorporar el tramat STACCATO en impresos de paper premsa.

En disposar de sortida de planxes CTP d'última generació amb capçals tèrmics (Trendsetter News) podem gravar les planxes amb punts de trama molt petits i precisos, garantint-ne l'estabilitat.

El tramat estocàstic (FM, freqüència modulada) es basa a variar la quantitat i la concentració de punts de trama a imprimir però mantenint sempre la mateixa grandària de punt; d'aquesta manera, tots els punts tenen el mateix diàmetre o superfície.

Per contra, les trames convencionals (AM, amplitud modulada) es basen a variar la grandària de punt de trama a imprimir però mantenint sempre la mateixa separació entre punt i punt de trama (segons la seva lineatura de trama). És com si es dibuixessin els punts de trama de grandàries diferents però dins una matriu fixa que quedaria definida per la lineatura (punt per centímetre o punt per polzada).

Avantatges:

Els avantatges que tenim amb el tramat estocàstic són els següents:

Eliminació del moaré.

Eliminació del moaré original.

Eliminació de la roseta.

Impressió amb tons continus.

A més, el tramat estocàstic té d'altres avantatges:

Millor estabilitat del color: a l'utilitzar punts molt petits tots iguals, la variació del punt de trama, al ser recobert per la tinta, és menor.

Menor contaminació del color del suport amb el què s'està imprimint, el paper: a l'estar els punts de trama mes junts a l'hora de reproduir un color, es redueix l'espai que deixa visualitzar el color del suport imprès.

Millora de la definició de detalls: és com si la impressió estigués reproduida a altíssima resolució.

Millor contrasts de les imatges.

Àmplia gama de colors impresos (més gama de colors).

Percentatge i lineatura.

El liniometre.

Els diferents punts de trama.

Tipus de punts de traping: Rodo, Cuadrat, Eliptic, Diamant

La liniatura, o freqüència de trama, és com es coneix al nom de punts de semitó per polzada linial d'una imatge impresa.

RIP:

Per tal de que la filmadoras i les impressores puguin generar una imatge apartir del tractament en els equips fa falta fer un mapa de bits, o un conjunt d´ordres de posicionament i modulació.

El RIP s’encarrega de la correcta formació d’imatges, especialment pel que fa als punts de trama de la imatge discontínua, ajustant el percentatge, liniatura i direcció adequades.

Aspectes a tenir en compte en la valoració dels RIPs

-Llenguatges acceptats (PS1, PS2, PS3, …).

-Tipus de tramat (Sistemes, tipus de punt, liniatura, inclinacions,...).

-Separacions (Quatricromies, HI-FI color, …).

-Funcions.

-Velocitat d’operació.

-Manteniment, calibracions i diagnòstic.

-Característiques de la CPU (en el cas de RIPs de Hardware).

Angles:

Posibles problemes:

L'efecte muaré: Resonancia óptica ocasionada por la superposición de varias tramas con igual inclinación.
-Visibilitat de la roseta
-Moiré: Alteració en la imatge impresa causada per la interferència entre la graella de punts AM amb els patrons de l'original. És l'efecte que es produeix quan dos o més trames es superposen de manera que les línies es creuen en angles menors de 30º
-Pèrdua de detall: Es genera per la distància constant que existeix entre els punts.
-Salt òptic: A mesura que el tamany dels punts AM s'incrementa, aquests es comencen a tocar
entre si mateixos, generant una ombra repetida sobre tot en els mitjos tons.
-Inestabilitat tona.
-Inestabilitat de color.

Relació entre liniatura, resolució de sortida i rang de tons:

Resolució de sortida (ppp)= liniatura (l/polzada)  nombre de tons

Liniatura (l/polzada)=resolució de sortida (ppp)nombre de tons

Nombre de tons=(Resolució de sortida (ppp)liniatura (l/polzada))2

Solució de bandes en degradats:

Quan reproduim una imatge degradada (progressió uniforme d’un to a un altre) a una determinada liniatura i amb una resolució insuficient, es produeix un efecte d’esglaonament o bandes.

Com es pot observar, la limitació en la obtenció de degradats es fa més visible en la zona d’altes llums i afecta en menor mesura als tons monocromàtics.

Solucions tècniques

• Augmentar la resolució de filmació
• Reduïr la liniatura

Solucions estètiques

• Disminuir la mesura del degradat
• Augmentar l’interval de gradació

Altres mesures preventives

• Simplificar els objectes complexos que siguin molt petits
• No utilitzar degradats radials, degradats o fusions basades en objectes corvats i màscares de forma corvada
• Avisar sempre al personal de preimpressió quan un treball contingui degradats, per tal que ho tinguin en compte i apliquin les solucions que considerin
• Crear els efectes de transicions suaus, aerògraf, degradats, fusions i similars en programes de dibuix de mapa de bits, com ara Photoshop o Gimp ja que les imatges de mapa de bits no es veuen tan afectades pel problema de trapezoides, i acostumen a quedar millor que en els programes vectorials com Illustrator.

El PostScript:

PostScript és un "llenguatge de descripció de pàgina", és a dir, és un llenguatge de programació que s'usa per dir-li a una màquina destinada a imprimir com i què ha d'imprimir.

El Guany de punt:

En el procés d'impressió, quan la tinta arriba al paper es dispersa. El grau de dispersió varia, per la qual cosa pot canviar-se en el submenú Preferències en funció de la impressora, el paper o la impremta utilitzats.

Corbes de color en la reproducció d'imatges:

Variables de la imatge en la impressió òfset:

Equilibri de grisos:

El Trapping de impressió: valors de superposició de tintes:

Tècniques de reducció de color: UCR, GCR i GCR + UCA:

La impressió en quatricromia comporta dipositar sobre el suport quatre tintes en una mateixa zona, que en el cas de percentatges alts pot comportar problemes de trapping.

Les tècniques de reducció de color es basen en fer reduccions dels percentatges de tinta de color per incrementar-la a la negra.

UCR:

Consisteix en reduïr la quantitat de tinta aplicada és substituïr els negres saturats per un sol to a la planxa de tinta negra es un procès denominat Under Colour Removal.

GRC:

Consisteix én substituïr els grisos neutres de tres colors per tintes de semitó a la planxa del negre, es un procès denominat Gray Component Replacement.

UCA:

consisteix en afegit de gris sota el color consisteix en augmentar la càrrega de les tintes cyan, magenta i groga a les zones fosques neutres, compensant la reducció de tinta en aquestes zones, es un procès denominat Under Color Addition.

Perfils ICC i espais de color assignats. Criteris d'assignació de perfils: perfil incrustat, conversió del perfil a l'espai de treball o perfil desactivat: