1. Qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper.
Permet identifiera cadascuna de les lletres respectivament
2. En tipografia, l'ull d'un caràcter és la seva part impressora.
Lingot
peça metál·lica que forma part del material de blancs.
Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.
La sea longitud i el seu gruix són variables.
Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipografiques:
parts de pàgina o pàgina sencera que han de quedar en blanc.
Es diuen imposicions quan separen unes págines d'unes altres en la branca.
Muscle
1. En tipografia:
espar comprès entre el límit extern del braç de l'ull de la lletra i la
tinta que delimita pels seus quatre costats la base superior del
paral·lelepipede tipogràfic.
Hi ha un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscles laterals.
Els dos primers es relacionen amb l'interlineat i els dos segons, amb l'acostament o prosa.
Els muscles són de valor diferent segons la llera:
·les mes importants son les de les lletres d'Hull mig (a, c, i…)
·Els més reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals
ocupen l'ull superior i els de els lletres les astes de les quals ocupen
l'ull inferior.
Una I impresa, sota una p, no està separada mes que per un blanc del
valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.
El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.
2. En comparació en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó
del seu equivalen: l'espai que separa una línia de la següent.
Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntat, està prevista pel
constructor de la tipografia, una distància mínima, lligada a la noció
de cos.
Aquesta distancia, que no és deguda a la presencia material de cap muscle.
Unitats de les lletres
Les letras d'imprenta están confeccionades per un nombre d'unitats, de
tal manera que quan la 'M' te 18, la 'a' te 8, la 'r' te 7 la 't' 6, la
'A' 15,…
Lletra manuscrita -> lletra digital.
Lletra impressa -> lletra digital o estructuració del bloc.
Composició en calent:
-Tipografia.
-Monotipia.
-Linotipia.
Composició en fred:
-Màquina d'escruire.
-Fotocomposició (món digital).
Tipografia: Crackers historia/tipografia Parts dels caràcters Famílies de caràcters Tipologia de famílies.
Tipometria: Limitats de mesura canvís d'unitats de mesura.
Kem trak-> Tabuladors, paràgrafs, Sangries.
Tipografia:
Un conjut de caractéristiques i nombres d'un tex tals com el seu disseny, la seva forma, i la seva grandaria. Tenim una forma basica de classificar lletres que s'anomenen serifesles més counes son les de textes de llibres o revistes.
Les no serenes son utilitzades en titulars curts de diari. rótuls d'anuncis i totes les publicacions de textes curts.
Interletrejat: Es l'espai que hi ha entre caràceters.
Tipografia: Art súbtil
->els éléments tipografics en tenir mes en compte són:
-Families de lletres - organitzades en alfabet.
-Paraula o conjunt de lletres.
-Línia.
-Paràgraf.
-Bloc de text.
-La columna.
-La maqueta de pàgina.
-L'imprès.
Families de lletres: El conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comú.
Subfamilies:
1. Ample del traçat (pot ser fi, mig, negre).
2. Forma del traçat (perfilat, ombregat).
3. Proporció dels eixos (rodona, estret, expandida).
4. Inclinació dels eixos (cursives, inclinada).
La Paraula:
>> Millor lectura: barreja de majúscules i minúscules.
1. Forma exterior:
-m -> diferenciació (lletres que pugen o baixen).
2. Ritme interior -> joc de blancs
La Línia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa línia base.
Paràgrafs
a) Obres de creació llibertat
b) Tot la resta:
Adequació a
+ Diferenciació gràfica
+ Brevetat
Columnes i maquetes: La preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes depén de:
- Amplada
- El tipus de projecte
- Raons de disseny
Els blancs son funcionals, calmen la lectura, es la seva tasca principal a més tenen enormes possibilitats estètiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada