Tipus de tramat: convencional (AM), estocàstic (FM) i híbrids (XM)
Quan imprimim una imatge amb intesinsitat en un color, el que fem és posar tinta en petits punts que omplen un percentatge de la superficie.
a) Tramat AM Trames convencionals, ordenades o d'Amplitud Modulada.
La creació de la imatge es fa mitjançant la modificació del tamany del punt dins d'una graella predeterminada (dpi, lpi).
b) Tramat FM Trames estocàstiques, aleatòries o de Freqüència Modulada. La creació de la imatge es fa mitjançant la modificació de la quantitat de punts.
Tramat AM = Trama convencional
La trama de punt convencional que prediu el color i contingut de la prova exacta. Prediu exactament la sortida de la premsa paràgraf estalviar temps, diners i la tensió.
Aquest mètode és conegut com a tramat convencional, i consisteix en la conversió de les imatges (o tons) originals de la imatge en petits punts, que, organitzats convenientment, simulen els diferents nivells de color.
En les trames AM, el que varia és el tamany del punt de trama. El seu tamany variable defineix el percentatge de la tinta. A més tamany, els punts ocupen més espai i l'efecte visual és el de que la tinta s'enfosqueix (el seu percentatge augmenta). Per això es diu que la seva amplitud (la del punt) està modulada.
Els elements bàsics en les trames AM són:
En les trames AM, el que varia és el tamany del punt de trama. El seu tamany variable defineix el percentatge de la tinta. A més tamany, els punts ocupen més espai i l'efecte visual és el de que la tinta s'enfosqueix (el seu percentatge augmenta). Per això es diu que la seva amplitud (la del punt) està modulada.
Els elements bàsics en les trames AM són:
El punt de semitó
La forma del punt
Els nivells de gris possibles
L'angle de trama,
La liniatura
La roseta (en el cas de més d'un color)
Tramat FM = Trama estocastica
Per a nosaltres és molt important tractar els nostres clients de forma diferencial. Per això ROTIMPRES ha estat la primera Industria Gràfica en incorporar el tramat STACCATO en impresos de paper premsa.
En disposar de sortida de planxes CTP d'última generació amb capçals tèrmics (Trendsetter News) podem gravar les planxes amb punts de trama molt petits i precisos, garantint-ne l'estabilitat.
El tramat estocàstic (FM, freqüència modulada) es basa a variar la quantitat i la concentració de punts de trama a imprimir però mantenint sempre la mateixa grandària de punt; d'aquesta manera, tots els punts tenen el mateix diàmetre o superfície.
Per contra, les trames convencionals (AM, amplitud modulada) es basen a variar la grandària de punt de trama a imprimir però mantenint sempre la mateixa separació entre punt i punt de trama (segons la seva lineatura de trama). És com si es dibuixessin els punts de trama de grandàries diferents però dins una matriu fixa que quedaria definida per la lineatura (punt per centímetre o punt per polzada).
Avantatges:
Els avantatges que tenim amb el tramat estocàstic són els següents:
Eliminació del moaré.
Eliminació del moaré original.
Eliminació de la roseta.
Impressió amb tons continus.
A més, el tramat estocàstic té d'altres avantatges:
Millor estabilitat del color: a l'utilitzar punts molt petits tots iguals, la variació del punt de trama, al ser recobert per la tinta, és menor.
Menor contaminació del color del suport amb el què s'està imprimint, el paper: a l'estar els punts de trama mes junts a l'hora de reproduir un color, es redueix l'espai que deixa visualitzar el color del suport imprès.
Millora de la definició de detalls: és com si la impressió estigués reproduida a altíssima resolució.
Millor contrasts de les imatges.
Àmplia gama de colors impresos (més gama de colors).
Percentatge i lineatura.
El liniometre.
Els diferents punts de trama.
Tipus de punts de traping: Rodo, Cuadrat, Eliptic, Diamant
La liniatura, o freqüència de trama, és com es coneix al nom de punts de semitó per polzada linial d'una imatge impresa.
RIP:
Per tal de que la filmadoras i les impressores puguin generar una imatge apartir del tractament en els equips fa falta fer un mapa de bits, o un conjunt d´ordres de posicionament i modulació.
El RIP s’encarrega de la correcta formació d’imatges, especialment pel que fa als punts de trama de la imatge discontínua, ajustant el percentatge, liniatura i direcció adequades.
Aspectes a tenir en compte en la valoració dels RIPs
-Llenguatges acceptats (PS1, PS2, PS3, …).
-Tipus de tramat (Sistemes, tipus de punt, liniatura, inclinacions,...).
-Separacions (Quatricromies, HI-FI color, …).
-Funcions.
-Velocitat d’operació.
-Manteniment, calibracions i diagnòstic.
-Característiques de la CPU (en el cas de RIPs de Hardware).
Angles:
Posibles problemes:
L'efecte muaré: Resonancia óptica ocasionada por la superposición de varias tramas con igual inclinación.
-Visibilitat de la roseta
-Moiré: Alteració en la imatge impresa causada per la interferència entre la graella de punts AM amb els patrons de l'original. És l'efecte que es produeix quan dos o més trames es superposen de manera que les línies es creuen en angles menors de 30º
-Pèrdua de detall: Es genera per la distància constant que existeix entre els punts.
-Salt òptic: A mesura que el tamany dels punts AM s'incrementa, aquests es comencen a tocar
entre si mateixos, generant una ombra repetida sobre tot en els mitjos tons.
-Inestabilitat tona.
-Inestabilitat de color.
Relació entre liniatura, resolució de sortida i rang de tons:
Resolució de sortida (ppp)= liniatura (l/polzada) nombre de tons
Liniatura (l/polzada)=resolució de sortida (ppp)nombre de tons
Nombre de tons=(Resolució de sortida (ppp)liniatura (l/polzada))2
Solució de bandes en degradats:
Quan reproduim una imatge degradada (progressió uniforme d’un to a un altre) a una determinada liniatura i amb una resolució insuficient, es produeix un efecte d’esglaonament o bandes.
Com es pot observar, la limitació en la obtenció de degradats es fa més visible en la zona d’altes llums i afecta en menor mesura als tons monocromàtics.
Solucions tècniques
- Augmentar la resolució de filmació
- Reduïr la liniatura
Solucions estètiques
- Disminuir la mesura del degradat
- Augmentar l’interval de gradació
Altres mesures preventives
- Simplificar els objectes complexos que siguin molt petits
- No utilitzar degradats radials, degradats o fusions basades en objectes corvats i màscares de forma corvada
- Avisar sempre al personal de preimpressió quan un treball contingui degradats, per tal que ho tinguin en compte i apliquin les solucions que considerin
- Crear els efectes de transicions suaus, aerògraf, degradats, fusions i similars en programes de dibuix de mapa de bits, com ara Photoshop o Gimp ja que les imatges de mapa de bits no es veuen tan afectades pel problema de trapezoides, i acostumen a quedar millor que en els programes vectorials com Illustrator.
El PostScript:
PostScript és un "llenguatge de descripció de pàgina", és a dir, és un llenguatge de programació que s'usa per dir-li a una màquina destinada a imprimir com i què ha d'imprimir.
El Guany de punt:
En el procés d'impressió, quan la tinta arriba al paper es dispersa. El grau de dispersió varia, per la qual cosa pot canviar-se en el submenú Preferències en funció de la impressora, el paper o la impremta utilitzats.
Corbes de color en la reproducció d'imatges:
Variables de la imatge en la impressió òfset:
Equilibri de grisos:
El Trapping de impressió: valors de superposició de tintes:
Tècniques de reducció de color: UCR, GCR i GCR + UCA:
La impressió en quatricromia comporta dipositar sobre el suport quatre tintes en una mateixa zona, que en el cas de percentatges alts pot comportar problemes de trapping.
Les tècniques de reducció de color es basen en fer reduccions dels percentatges de tinta de color per incrementar-la a la negra.
Les tècniques de reducció de color es basen en fer reduccions dels percentatges de tinta de color per incrementar-la a la negra.
UCR:
Consisteix en reduïr la quantitat de tinta aplicada és substituïr els negres saturats per un sol to a la planxa de tinta negra es un procès denominat Under Colour Removal.
GRC:
Consisteix én substituïr els grisos neutres de tres colors per tintes de semitó a la planxa del negre, es un procès denominat Gray Component Replacement.
UCA:
consisteix en afegit de gris sota el color consisteix en augmentar la càrrega de les tintes cyan, magenta i groga a les zones fosques neutres, compensant la reducció de tinta en aquestes zones, es un procès denominat Under Color Addition.
Perfils ICC i espais de color assignats. Criteris d'assignació de perfils: perfil incrustat, conversió del perfil a l'espai de treball o perfil desactivat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada