Necesitat de comunicació
La comucació segons berelson, es:
“la transmissió d´informació, idees, emocions, hábitats,
etcétera, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, Etcètera”
Comunicació:
Donar a conèixer a uns altres emocions, sentiments, formes
de pensar, situación en la qual em trobo, etc
A través de certs símbols, signes i paraules que permetin
donar-me a entendre amb les altres persones que m`envolten
Principis:
-Comunació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos
Després:
-Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix
cos + sons
Mes endavant: Gestos o símbols fets amb el mateix cos
+sons(+complexos)
Una mica més endavant: Gestos o símbols fets amb el mateix
cos +sons (+complexos)(+información)(+coneixements)
Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la
comunicación oral en parets o pedres.
Per què?
Simplement per Necessitat
Com ho fan?
-recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les
ungles, un tros d´os de l`últim animal caçat…
Més endavant
-Lent refinament de les demandes i necessitats:
el mónn està explicat per la MÀGIA
Una mica més endavant
Necessitat i màgia: Art rupestre
Una mica més endavant:
Necessitaat i comunicación:
Primers signes d´escriptura
Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Escriptura
-Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions
d´aquesta
-LLenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos
fets per comunicar-se.
-Establiment de codis consensuats per poder completar el
procès comunicatiu:
Emisor – Canal – Codi – Missatge – Receptor
Canal –
Codi
Misatjà físic – llenguatge
Alfabet
Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilizar en el
llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicación.
Deriva del nom de les dues lletres gregues “alfa” i “beta”.
Els alfabets del món (tipología)
-Podem classifcar els tipus d´escriptura
a) escriptura conceptual:
-A través d´icones o representacions gràfiques expressa
idees o paraules.
Pictograma:
Representació icònica que pot ser realista o bé una
idealització.
Escriptura cuneiforme:
Aquesta escriptura deforma progressivament els pictogrames
inicials amb una mena de punxó.
Ideograma:
Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans
era un pictograma.
b) escriptura lingüística.
Escriptura sil.làbica:
-cada signe representa un grup fonétic.
Escriptura alfabética:
-cada signe representa un fonema.
-No són escriptures perfectes.
Origen de l´escriptura
-L´escriptura neix independentment a diverses
civilitzacions, probablement a partir de pictogrames.
-Té com a primer ús la comptabilitat.
-Els testimoniatges més antics són les tauletes
mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae).
-Hi ha inbestigadors que defensen la influencia mesopotámica
sobre l´escriptura egípcia i la xinesa.
Mesopotàmia: escriptura sumèria
-La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant
(ni indoeuropea ni simítica).
-Orientació de l´escriptura: per columnas (d´esquerra a
dreta) i de dalt a baix.
Orient mitjà i Àsia menor
-Adaptaran la técnica cuneiforme els pobles de l ´Orient
Mitjà i l´Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.
-Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme,
de tipus sil.làbic.
Egipte: sistema jeroglífic
-Des del 3000 ae fins al 400 de, a Egipte s´empra el sistema
jeroglífic (6.000 pictogrames) apartir del qual es desenvolupen dues escritures
cursives:
-Demòtica -hieràtica
-Demòtica o corrent, cap al 650 ae, més simplificada i per a
usos administratius i econòmics (sil.labari de 24 signes monoconsonàntics i 80
biconosonàntics)
-La hierática o sagrada, gairebé tan antiga com la
jeroglífica, reservada des de l´aparició de la demótica a la religió.
-Orientació de l´escriptura: dreta/Esquerra, Esquerra/dreta
(bustrofedó)
Xina: escriptura logogràfica
-Els primers caràcters de l´escriptura xinesa (4.500 signes)
ja apareixen a la dinastía Shang (1400 ae). Des de la reforma de la dinastía
Quin (s. III ae) fins all s. XX quan hi ha una darrera simplificació i
s´introdueix l´àlfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins
a 50.00, 1.500 dels quals són apresos a l´escola básica.
-L´origen pictogràfic d´alguns signes és evident, però
l´escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames).
-Des del s.V, existeixen casis d´escriptura sil.làbica, el més
reeixit dels quals va ser el fran-chu´eh (62 signes), a començaments del segle
XX.
Japó
-Apartir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos
comencen a adaptar (s. V de), poc sistematicament i amb valor fonètic, els seus
kanji (5.000 signes, dels quals s´aprenen uns 1.800 a l´escola).
-Fins al segle IX no es desenvolupa els dos sil.labaris
principials:
-Per a la llengua, oficial, el katakana o kana (47 signes
derivats del k´ai-shu) o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji)
-Per a l´escriptura corrent. El hiragana (més de 300 signes,
derivats del ts`aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s´empra una
escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana (mots
estrangers)hiragana (literatura, prensa, carrer) i romaii (alfabet llatí).
Amèrica Central
-Els sistemes d´escriptura més complets de l´Amèrica
precolombiana (el sindis americans feien pictogrames i els inques, “quipus” o
nusos) són:
-El maia (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, el
Salvador).
-L´asteca(Mèxic central)
-Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i
logogràfics, fet be evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels
signes maies.
-Els primers testimoniatges d´escriptura centreamericans són
edl 600 ae.
Creta: escriptura jeroglífica i sil.làbica
-A creta s´empra una escriptura jeroglífica (199-1700 ae)
que evoluciona cap a dues cursives:
-Lineal A (fins 1450 ae) (80 signes) encara no desxifrada,
correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea).
-Lineal B (fins 1200 ae)
(88 signes) derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega
(indoeuropea).
-Totes dues són sil.làbiques, tot i que fan servir
logogrames, s´escriuen sobre tauletes d´argila i el seu ús principal és la
comptabilitat.
Escriptures alfabètiques
-Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües
semítiques:
a)Evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:
-incripcions protosinaítiques (uns 31 signes)
-Protopalestines (a partir del 1500 ae)
b)O bé evolucionen de l´escriptura cuneiforme, com els 30
signes de l´alfabet d´Ugarit. (síria, 1500-1200 ae).
Alfabet fenici
-L´alifat fenici també registra una llengua semítica.
-Inscripcions més antigues: daten de 1200 ae (sarcòfag del
rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a
l´alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats
de dreta a Esquerra.
-Origen: els vincles culturals i comercials de Fenícia amb
Egipte, així com l
´escriptura semítica comuna de les seves llengües .
Derivacions de l´alfabet fenici
-Després del seu establiment, l´escriptura fenícia, es va
difondre pel mediterrani, per l´Orient Próxim i Mitjà i va arribar fins a
l´Índia, de manera que presenta les següents subdivisions:
-branca fenícia.
-branca palestina.
-branca aramea.
-àrab meridional (d´on deriva l´escriptura etiópica, 500
ae).
Alfabet grec
-L´origen semític de l´alfabet grec és induptable.
-La primera inscripció coneguda és del segle VIII ae, però
hi ha especialistes que avancen l´adoptació cap al 100 ae.
-El présec s´hauria fet a diversos llocs del món grec i
evoluciona amb el temps. Així:
-El grec arcaic el nombre de lletres és variable i l´orientació
té la forma de bustrofedó.
-en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de
Milet, o jònic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.
Innovacions pròpies del grec:
-l´anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les
llengües semítiques).
-l´afegiment d´algunes consonats inexistents en les llengües
semítiques.
Destacar:
a)
Aportació de vocals FONAMENTAL: fa posible
transcripci´fonètica satifactòria de les llengües europees
b)
Periode clàssic: les lletres Diggamma, San,
Qoppa, Sampi, desapareixen, i per això no tenim les seves minúscules
(introducció posterior)
Derivacions de l´alfabet grec
-L´alfabet grec participarà en el procés de formació de
diverses escriptures:
A l´època antiga:
-llengües n hel.lèniques d´Àsia menor (cari, lici, lidi).
-les escriptures itàliques (estrusc).
-el copte (egipci i nubi).
a l´època medieval:
-el gòtic.
-l´esclau (ciríl.lic).
Alfabet llatí
-L´alfabet llatí és una més de les nombroses escriptures
locals que els etruscs i els itàlics preñen, més o menys directament,
d´alfabets grecs occidentals.
-En el cas de Roma es tracta d´una adaptació estrusca de
l´escriptura d´Eubea (> Cumes > Caere > Roma), feta a mitjan s. VIII
ae.
-Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.
-L´alfabet clàssic (s. I ae) el constitueixen definitivament
23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae)
d´esquerra a dreta.
-Desorés d´una llarga evolució (capital > semiuncial +
unicial > carolina > humanística). L´escriptura llatina ha esdevingut una
de les més universals.
a) principi: 21 lletres (g, j, n, o, i = afegides als
nostres alfabets).
b) nous sons = noves combinacions ch, ph, rh, th.
Alfabet arameu
-Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van
esdevenir mercenaris i comerciants.
-L´escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae),
van ser oficial durant més d´un mil.leni a diversos imperis i la seva llengua
és també bíblica
-Té 22 consonants i corientació dreta/Esquerra
Alfabet hebreu
-Té dues formes diferents:
-La més antiga deriva de l´escriptura fenícia (segle IX ae)
i ha quedat reduïda a l´ús religiós.
-La més moderna, derivada de l´alfabet arameu, s´anomena
hebreu quadrat i és emprada actualmente a Israel, té 22 consonats i alguns
signes complementaris pre a les vocals
-L´orientació és dreta/Esquerra
Alifat àrab
-Els àrabs es constitueixen com a poble entre els segls
IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).
-L´escriptura àrab deriva probablement de l´alfabet
arameu-nabateu (500ae). Que evolucionarà cap als dos tipus principals del
perópde islamic (segle VIII).
-Cúfic (monumental).
-Naskhi (cursivà).
-Té 28 consonants, signes vocàlics i orientació
dreta/Esquerra.
-Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per
pobles no semítics (persa, afganès, malasi, bantús).
-No transcripció vocal curtes.
-No majúsculas.
-No permet divisió a final de línea.
-Consonants dobles.
Índia
-Existeix una escriptura protoíndica (2500ae), corresponent
a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l´Indo)
-Té uns 250 signes sense desxifrar encara (podría registrar
una llengua dravídica)
-Les escriptures modernes deriven de l´alfabet arameu
-La khrosti (250 ae – segle V de)
-La brahmi (anterior al segle III)que té 32 signes
consonàntics i 4 vocàlics, orientats d´esquerra a dreta, i una gran varietat d´escriptura
local a l´Índia i Àsia central i Tíbet, entre les quals sobresurt la devanagari
(sànscrit, hindi)
Alfabets eslaus
-El primer alfabet eslau va ser una creació original de
Ciril.li (segle IX), com a eina per a l´evangelització dels pobles eslaus.
-Són els 40 signes glagolítics (de glagol: mot)
-Més recent és l´alfabet ciríl.lic (segle X) incertament
atriubuït a Ciril.
-Té 43 signes que deriven de lletres greges (24)
glagolítiques i d´altres signes.
-A partir del 1050 (separació de l´església romana i
ortodoxa) ¡, els pobles eslaus han de triar entre l´alfabet ciríl.lic i el
llatí
-Abans d´arribar als 30 signes actuals, l´alfabet rus va
simplificar dos cops (segle XVII i segle XX) l´alfabet ciríl.lic.
Escriptura germánica
-El futhark o alfabet rúnic (s. II – s XVII) és una creació
propia dels pobles germànics, amb aportacions de l´alfabet llatí.
-Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientals de
manera variable (dreta, esquerra, capgirats).
L´etapa més rica és la de les runes escandinaves (segles
VIII-XI).
Caràcters rúnics:
-Associats a qüestions màgiques i místiques.
-Les runes transmeten un missatge secret.
-Cada signe té la seva qualitat.
-Els “mestres de les runes” gaudeixen de prestigi (saben
gravar-les)
Alfabet ibèric
-A partir dels segles VI-V es van fer servir a la península
ibérica diversos alfabets:
-El fenici
-El grec jònic
-L´escriptura tartesso-Ibèrica (segle IV), que: -*Sistema
mixt, sil.làbic i alfabètic, de 27 signes
-*Orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra dreta al
nord-est)-*Petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i
sonores al nord-est)
-Les incripcions ibèriques actualmente es poden llegar,
malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l´origen de la
llengua ibérica.
Nous alfabets
-Amb el spas dels segles no han deixat d´aparèixer nous
alfabets, codis de signes i sistemes d´expressió escrits o visuals:
-La taquigrafia (Pepys, segle XVII 300 símbols. Pitman segle
XIX 65 lletres)
-El telègraf (Morse: aparell, 1832 codi 1838)
-L´escriptura per a cecs (Braile, 1809-1852)
-L´IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886)
-El llenguatge de concordança mundial, l´Esperanto ( lengua
auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887)
-El codi de signes per a sords.
-Els senyals de trànsit, etc…
-Els elements amb els quals produïm o fixem l´escriptura
també han evolucionat radicalment:
-La impremta (Xina, segle VIII; Gütemberg, 1440)
-La màquina d´escriure (1867)
-El processador electrònic de textos (anys 1940)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada