Història de la informatica
Part 1.
El 1622 va apareixer la Regla de Càlcul
La
Pascalina: El 1642, Blaiser va crear aquesta maquina, normalment, es
pensa que les noves tecnologies surgeixen per l´inventció de l´atzar, de
l´acció inventiva d´un gran home o dona....
El
1672-1673, la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre
operacions básiques i extraia l´arrel quadrada (no sempre feia calculs
de manera accertad)
êr fo, el 1862, Charles Xavier de Colmar treu l´aritmòmetre amb vocació de comercialitzar-lo.
Aquesta calculadora està perfeccionada i no fa errades...
129
anys després, el 1801, Joseph Jacquard, Propietari d´una filatura, va
col.locar dissenys en els seus telars. ,mitjanament un sistema de
cartrons perforats.
El telar es pot programar
Factors de progrés (entrada de dates)
Els dissenys son atractius i Modificables per els clients
les targes perforades s´utilitzan fins 1970
Primera computadora modern
Charles Boddage contruieix aquesta màquina per fer uns càlculs i fòrmarles complexes del seu doctorat.
Fa servir les targetes perforades de Jacquard
Augusta Ada Bryron va ser la primera informàtica i programadora
Va contribuir moltíssim a la bona factura dels panells de charles
El
1896, Tal era l´exit de Hollerith que va fundar la Tabulation Machine
Company, després es va fusionar amb dues empresses mes forman la CTRC.
Cuan al 1924 Hollerith va morir, es va canviar el nom a Business
international Machines (IBM)
La segona guerra mundial (1939-1945) Proporciona un "estímul" als govern per invertir en investigació per fer bones computadores per desciure el progrés informàtic (parlen de generacion informàtiques) per descriure el progrés (Anem per la 6 o 7 generacio)
El 1943 la IBM contribueix el Mark 1 de 17 metres de llarg, era lentisim.
Eniac no guardava les dades John Von Neuman va inventar el concepte d´emmagatzematge.
La primera generació d´ordinadors.
Els ordinadors es dirigeixen ja al mercat comercial
Fan servir vàlvules de buit
Els tambors magnètics apareixen ara i sserveixen per ´enmagatgematge
Les vàrvules de buit solen cremar-se.
Persones qualificades treballen en el "lleguantge maquina" tot en 0 y 1
Univac versió comercial del Eniac
La segona generació d´ordinadors.
Un invent de 1948 canviarà la forma de fabricar ordinadors-
El transitor: eren petits, treballaven en fred. menys consum d´energia.
Gracies als transitors els ordinadors ara sonn: +rapids + petits + fiables-
Els ordinadors son +fàcils de programar. Els ordibnadors poden comunicarse per els cables telefònics.
La cinta magnètica substitueix el tambor magnetic.
Encara la entrada i sortida de dades era molt lenta.
El Illiac IV es va inventar al 1964 ilimnant aquest problema.
La tercera generació d´ordinadors.
Un altre invent de 1958 canviara novament la forma de fabricar ordinadors, els circuits integrats aporten mes rapidessa, abatiment de costa i circuits integrats en un únic disc de silici o xip.
El PDP-8 va ser el primer mini ordinador del mercat.
Els ordinadors baixaven ara una quarta part els seus preus.
Les petites conpañias poden comprar el seu ordinador.
El 1967 IBM dexideix obrir els seus sistema.
Es el principì de la indústria del software.
La quarta generació d´ordinadors.
Un invent al 1970 canvia novament la forma de fabricació d. ordinadors. El xip microprocessador.
Altainer de Mits de 1970: Kits de muntatge d´ordinadors.
Dos joves empresaris Steve Jovs i Steve wosniak somien a crear un ordinador.
L´Apple ja era tot un senyor microordinador amb teclat, monitor, unitat de disc i sistema operatiu.
IBM no va poder estar-se´n d´entrar en el mercat del microordinadors.
Cada cop es millora mes els xips. Apareixen els llenguatges de molt alt nivell. Es desenvolupen les xarxes d´alta velocitat. Lan i Wan.
La cinquena generació d´ordinadors.
Ordinadors cada cop més petits, fiables, ràpids, econòmics.
Gran vesatilidad de software.
No cal saber d´ordinadors per utlitzar-lo
Desde 1981 i fins 1991 Apple i Microsoft no eran compatibles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada