m1m6uf10gonzaleza

 m1m6uf10gonzaleza

• Exercici 10: m1m6uf10 Eina de textos + crear contorns de textos.

OCR

22 LAVANGUARDIA

Antoni Puiguerd

Dilluns passat a la nit, quan em vaig assabentar que un foc avivat per la tramuntana saltava el Ter i avançava, indòmit, cap a Foixà, un dels pobles més bonics de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Àngels per fer-me càrrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d'observació més ben col·locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La carretera dels Àngels és per fer-me càrrec de la dimensió del foc.Ho vaig explicar en una crònica dimecres passat. El santuari dels Àngels és el punt d´observació més ben col.locat del sud empordanès. Eren les onze de la nit. La
carietera dels Angels es diaboli-
ca: aquell invicte Armstrong,
ara defenestrat, quan vivia a Gi-
rona la considerava ideal per
als seus entrenaments ciclistes.
En la foscor de la nit, sota la tos-
suda i sibilant tramuntana, pu-
jar-hi feia mitja basarda,
El meu Mdgane avangava es-
clafant pinyes i pinassa, que el
vent arrossegava amunt i avall.
La sequedat d'aquesta tardor
ha deixat el bosc a punt per a
una bona apocalipsi, anava pen-
sant jo. Per sort l'apocalipsi no
es va produir: el foc no va arri-
bar a les Gavarres. Gricies a
l'esforg titanic dels bombers i a
les estranyes giragonses que
fan els vents. Segons em van ex-
plicar uns veins de Foixi la tra-
muntana, que ve del nord, en
un moment concret va gregale-
jar, es a dir, es va convertir en
gregal, vent del nord-est, i va
empenyer el foc en una altra di-
recció, gairebd en forma de rin-
xol o bucle. Per saltar a les Ga-
varres, les flames havien de
traspassar uns pujols boscosos
que hi ha entre Foixi i la carre-
tera de Girona a Palamós. Perd, segons
expliquen els bombers, quan és a punt
de coronar un cim, per baix que sigui, el
foc se situa a sotavent i queda frenat.
Aixo es el que jo veia des dels Angels. La
serp del foc havia avangat des del cor de
l'Empordir, perd semblava que dubtós.
De tant en tant, una o dues grans flames
treien el cap damunt les muntanyes de
Foixir, perd tornaven enrere com sotme-
ses a un combat intern (un combat que
feia pensar en el que s'esdevé a l'interior
de nosaltres mateixos quan sentim, alho-
ra, l'atracció de destruir el que no ens
agrada, perd de conservar-ne la part que
ens convé).
El que podia haver estat una apocalip-
si, només va ser un gran espant. Van cre-

mar moltes hectirees de bosc i algunes
cases van quedar malmeses. Perd les fla-
mes van passar pels rostolls i erms sense
produir mal. EI dimecres al migdia hi
vaig tornar. Feia un sol pansit, amb man-
tellina de nrivols. El panorama que es
veia des dels Angels era prodigiós. De
fet, escric aquest article per recomanar-
los que hi pugin un dia. Si be el santuari
dels Angels no td cap detall artistic desta-
cable, la panorirmica que s'hi obser-va és
inefable.

Les frendtiques arrugues carlines de la
Garrotxa i les Guilleries queden a l'oest.
Al nord, es pot veure tot el Pirineu gironi,
dominat, al darrere, per la imponent mas-
sa pdtria del Caniga. El Pirineu adopta.un
perfil discret quan, de cami cap al mar, es
iransforma en les Alberes, que moren al
cap de Creus. Des dels Angels es veu per-
feitament dibuixat el golf de Roses, el
promontori del Montgri (totem local), i,
mes avall, la gran platja de l'Estartit, amb
les illes Medes decorant la ratlla del mar.
No s'acaba aqui la panorirmica, mes al
sud, es veuen retalls de la costa de
Palafrugell. I al bell mig d'aquest tancat
de mar i muntanyes, l'Empordi: talment
un patchwork on els bosquets alternen
amb els camps de cultiu i amb els petits


cap a Foixi, un dels pobles més bonics

de l'Empordà, el cor em va fer un salt i vaig pujar al santuari dels Angels per fer-me cirrec de la dimensió del foc. Ho vaig explicar en una crdnica dimecres
pasiat. il santuari dels Angels és el punt
d'observació més ben col.locat del sud

poblets que trufen el territori. La serp
cansada del Ter hi va fent giragonses, pro-
tegida pels pollancres que ara estan per-
dent les fulles.
Josep Pla deia que el paisatge més bo-
nic no es pas aquell en qud la natura s'ex-
hibeix de manera solitiria i espectacular,
sinó aquell en que s'hi nota la mi de l'ho-
me. Estava parlant de l'Empordi. Un ter-
ritori que la natura havia convertit en un
lloc mes aviat inhdspit, de vida desagrai-
da, dominada pels aiguamolls i les dunes

de sorra, però que el lent treball
humà va aconseguir convertir
en un dels llocs més amens del
país, en la Toscana catalana (sal-
vant les diferdncies: només cal
comparar els comtes d'Empú-
ries amb els Mèdici de Florèn-
cia per fer-se'n càrrec). Els insa-
lubres aiguamolls, causants de
tantes epiddmies, van ser desse-
cats i convertits en fertilissims
camps de conreu. Pasqual Mara-
gall, que td una caseta a Rupii,
volia restaurar-ne un: l'estany
d'Ullastret. Peró la gent del pais
no Ii va fer cas. Ara seria un
punt turistic extraordiniria-
ment atractiu: a tocar de Perata-
llada (la Carcassona local) i just
a sota d'una ciutat ibdrica Prodi-
giosament emmurallada.
Va ser la lenta me dele hu-
mans, el que va modular la belle-
sa d'aquest paisatge, que aratot-
homvalora, perd que també des-
cuida: els boscos d'aquesta co-
marca, com els de tot el Pais,
son bombes potencials en espe-
ra de l'apocalipsi. ¿Encara no ha
arribat el moment de convertir
l'amor al paisatge en esforç so-
bre el paisatge?
Les dunes que malmenaven els camps
van ser fixades amb pins. Tots els boscos
de Begur havien estat dunes, per exem-
ple; i els de Foixà també. Dimecres, men-
tre em passejava pels boscos fumejants
del veïnat dels Masos de Foixà, buscava
les ruïnes de Sidillà, un poble a tocar del
Ter que va quedar enterrat per les dunes
en plena edit mitjana. No vaig saber tro-
bar el camí entre les cendres. Es un lloc
impressionant. Enmig del bosc, emergeix
de la sorra l'espinada de l'esglesia i d'algu-
nes cases. Fa pensar en com n'es de fàcil
perdre el que tenim. Una duna un incen-
di, una època de depressió, el comodisme
o la descurança poden ensorrar allò que
ha costat molts segles construir.

m1m2uf303gonzaleza

m1m2uf303gonzaleza

Clara

 Plana

 Contrastada

 Oscuridad

Ocr

LʼOCR: introducció

• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.
• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.
• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.
• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.
• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.
• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,
per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.
• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.
• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).
• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.

• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.
• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.
LʼOCR: optimització dels recursos
• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.
• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.
• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.
El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.
• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.

LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters
• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:
•El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.
•La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
•La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
•La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.
Esquema bàsic dʼun algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters
• Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.
• Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:

1. Binarització
• La major part d’algorismes d’OCR parteixen de la base d’una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.
• Una forma de fer-ho es mitjançant l’histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.
• Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.
• Mitjançant aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols que conté la imatge.
• A partir d’aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre blanc i negre).


























2. Fragmentació o segmentació de la imatge
• Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.
• La segmentació d’una imatge implica la detecció mitjançant procediments d’etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d’intensitat o informació espacial.
• Permet la descomposició d’un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.
• No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l’anàlisi d’un text.
• Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.
• Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments (‘clusters’) a partir de l’histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– el detector de contorns de Sobel – l’operador de Kirsch – el detector de contorn de Marr-Hildert – el detector de contorns de Canny...

3. Simplificació de les components
• Un cop aïllades les components connexes de la imatge s’haurà d’aplicar un procés de simplificació per a cada una d’elles.
• Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.
• L’eliminació dels punts ha de seguir un esquema d’escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l’original i aconseguir que no quedi deformada.
• S’ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.
• Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.

4. Comparació amb patrons
• En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.
• El bon funcionament de l’OCR es basa en gran mesura en una bona definició d’aquesta etapa.
• Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d’ells és el Métode de projecció, en el qual s’obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l’alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.
• Existeixen altres mètodes com per exemple:
– Mètodes geomètrics o estadístics – Mètodes estructurals – Mètodes Neuro-mimètics – Mètodes Markovians
– Mètodes de Zadeh.
LʼOCR: aplicacions
• Des de l’aparició dels algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquests processos per augmentar el rendiment dels seus i serveis i d’altres que es basen completament en aquestes tecnologies.
• A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l’OCR.
Reconeixement de textes manuscrits
• Tot i les dificultats que podem trobar a l’hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apareixen a l’hora de reconèixer un text manuscrit.
• El reconeixement d’un text manuscrit continua sent un desafiament.
• Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d’algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.
• Tot i això es pot arribar a comprendre una frase quan l’hem acabat de llegir.
• Això implica una operació dels nivells morfològic, lèxic i sintàctic que s’aconsegueix mitjançant el reconeixement de la parla continua.
• Per aconseguir aquesta metodologia s’utilitzen algorismes robustos que no utilitzen segmentació prèvia ja que s’obté automàticament amb la descodificació.
Reconeixement de matrícules
• Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l’OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.
• Aquests han de ser capaços de localitzar la matrícula d’un vehicle amb condicions d’il·luminació, perspectiva i entorn variables.
• En l’etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s’aïlla l’àrea rectangular que la forma.
• Finalment, s’aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s’ha d’ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.
• Si apareix algun error, es corregit.
Indexació en bases de dades
• Amb el gran augment d’informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.
• Un d’aquests continguts són les imatges.
• Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.
• Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjançant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS (Document Image Retrieval System): mitjançant un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters extreu el text que apareix en les imatges i l’utilitza com a metadada que podrà ser utilitzada en les cerques.
• Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.

Coche

m1m2uf302gonzaleza

Sr. Melon

MP02 UF03



E utilizado esto para La gorra, las orejas y los pies
Comando T -> Para rotar libremente


E utilizado esto para el brazo y la oreja
         -Edicion
                  -> Tranformar
                           -> Voltear horizontalmente

Las herramientas que e utilizado hoy an sido:
Herramientas de lazo
-Herramienta Lazo
-Herramienta Lazo Poligonal
-Herramienta Lazo Magnetico (sobretodo)



m1m2uf301gonzaleza
Sr.Melon

m1m1uf101gonzaleza

m1m1uf101gonzaleza

m1m1uf202gonzaleza

 m1m1uf202gonzaleza

Veure per dins de Joan Fuster.
<<Tothom qui camina, passeja l´esquelet >> Així deia, hi suposo que en llatí -només conec la frase per una citació de segona mà -, nose quin filòsof o teòleg probablement remot, l´observació sembla ser, a simple vista, un truisme tan enorme, que les persones sensates estaríen en el seu dret de consideraria una ximpleria. En caminar, no cal dir-ho, passejem el nostre esquelet, com passegem el fet, el bigoti o les nostres conclusions polítiques: Tot el problema es redueix, en últim te**e, a tenir més o menys complet l´esquelet, a anar afectat o no, p* conse*** po* o deteriorcets el fetge o les co**iccóns polétiques.. però ** durable savi que formular e´gotisme sabia on anaba, l´esquelet es per l´home alguna cosa méc que una part del seu cos: és el matéix símbol de la mort. Potser no en totes ees èpoques, ni es totes les ciuilitzacións, els òssos humans han elescut la consideració representativa que no acosseguit entre nosaltres. Peró és cert que, en una determinada mesura, que ientrinseca corrupcioletat del nostre cos té el seu límit - dirém - en l´esquelet: alló que els cucs no arriben a consumir, alló que més deficilment es converteix en pds. En tant que destigi últim residu impaciet, rastre gairebé inorgànic del que un home <<fou>> la cascasa reuneiv justes i excelses conaicions per a significa debant dels nostres vels l´ennotjosa vimatge de la mort: De la mort en MAJÚSCULES inclús. La carcasa descarnada més clar (…)
Dit aixó, passo a proposca-le una hipótesi. Imaginis voste una pel.lícula de cine -un wester, de gansters, sobretot una d´aquelles que narren càlides hustòries d´amor -
Una peli.lícula, dit, en la cuae, la fotografia nagués estat subtituido pes eo radiografía. L´acció s´escollería, aproximadament, com un drama oi una comèdia entre esquelets. Dos esquelets abraçant-se, o disparant-se trets, seria una estampa aeeeçinant. Sería, també, uno estampa aeeçonadora

Escaner

Lo: 155 mm                                                 Lr: 60 mm                                     FR: 0,52 mm

lo: 173 mm                                                   lr: 89,96 mm                                 %R: 52% mm

Original: continu de color

Calcular su RA:

RA: L X FR X FC= 150 x 5,2 x 2 = 1560 ppp

1) 115/25,4= 4,52 pulgades

    173/25,4= 6,81 pulgades

2) 4,52 x 300= 1.356 pixels

    6,81 x 300= 2043 pixels

3) 1.356 x 2.043= 2.770.308 pixels totals 

4) 2.770.308 x 24= 66.487.392 bits

5) 66.487.392 / 8= 8.310.924 bytes

6) 8.310.924 / 1024= 8.116,136 Kb

7) 8.116,136 / 1024= 7,925 Mb

Lo: 69 mm                                                          Lr: 13,8 mm                                             FR: 0,2

lo: 148 mm                                                         lr: 29, 6 mm                                             %R: 20%

Original: Discontinuo b/n

Calcular su RA:

RA= L x FR x FC = 150 x 0,2 x 2= 60 ppp

1) 69 / 25, 4 = 2, 71 pulgades

   148 / 25,4 = 5, 82 pulgades

2) 2,71 x 300 = 813 pixels

    5,82 x 300 = 1.746 pixels
3) 813 x 1.746 = 1.419.498 pixels totals
4) 1.419.498 x 8 = 11.335.984 bits
5) 11.335.984 / 8 = 1.419.498 bytes
6) 1.419.498 / 1024 = 1.386,228 Kb
7) 1.386,228 / 1024 = 1.353 Mb

 

Lo: 52 mm                                                          Lr: 20,8 mm                                             FR: 0,4

lo: 57 mm                                                           lr: 22,8 mm                                             %R: 40%

Original: Original de linea

Calcular su RA:

 RS = RS x FR x FC = 1200 x 0,4 x 1= 480 ppp

1) 52 / 25,4 = 2,04 pulgadas

    57 / 25,4 = 2,24 pulgadas 

2) 2,04 x 300 = 612 pixels

    2,24 x 300 =672 pixels

3) 612 X 672 = 411.264 pixels totales

4) 411.264 x 1 = 411.264 bits

5) 411.264 / 8 = 51.408 bytes

6) 51.408 / 1024 = 50,203 Kb

Historia de la escritura 2

Fases del procés de tractament de textes

-Idea

-Redactor

-Transcripció a paper o digital

-Correció

-Correció d´estil

-Fotocomposició/autoedició/maquetació

-Pdf baixa resolució

-Correció ortográfica

-Correció de maquetació

-Pdf alta resolució

-Filmació de fotolits /Planxes

-Impressió

Fases de procés de tractament de textes

a. Composició manual

b. Metall fos

c. Fotocomposició

d. Tipografia digital /autoedició

Originals de textes

-Manuscrits

-Parlants

-Analògics (mecanografiats) ens porta a OCR o picat de textes

-Impressors (diaris, revistes)

-Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat

Manuscrits:

-Són els originals escrits a mà.

-No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.

-Tot i això alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el “mal” costum d´entregar els seus originals en aquest format.

Parlats / Audio

-Una altra opció més estranya que la anterior.

-En aquest cas, el texte es presenta en format audio, besigui analògic o digital i a l´empresa de preimpressió s´ha de fer la conversió de format a mesura que s´escolta.

-Per les mateixes raons que en les de tipus manuscrit, aquests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

Mecanografiats

-En desús. En aquest cas, l´original es presenta mecanografiat.

-Presentació habitual d´originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s´ha vist relegat per la irrupció de la informática i les seves múltiples avantatges.

-Amb tot,encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.

-El canvi de format no presenta grans problemas, però sí pèrdues de temps i, per aixó, encariments del procés.

Fases del procés de tractament de textes

-Idea

-Redactor

-Transcripció a paper o digital

-Correció

-Correció d´estil

-Fotocomposició/autoedició/maquetació

-Pdf baixa resolució

-Correció ortográfica

-Correció de maquetació

-Pdf alta resolució

-Filmació de fotolits /Planxes

-Impressió

Fases de procés de tractament de textes

a. Composició manual

b. Metall fos

c. Fotocomposició

d. Tipografia digital /autoedició

Originals de textes

-Manuscrits

-Parlants

-Analògics (mecanografiats) ens porta a OCR o picat de textes

-Impressors (diaris, revistes)

-Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat

Manuscrits:

-Són els originals escrits a mà.

-No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.

-Tot i això alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el “mal” costum d´entregar els seus originals en aquest format.

Parlats / Audio

-Una altra opció més estranya que la anterior.

-En aquest cas, el texte es presenta en format audio, besigui analògic o digital i a l´empresa de preimpressió s´ha de fer la conversió de format a mesura que s´escolta.

-Per les mateixes raons que en les de tipus manuscrit, aquests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

Mecanogrfiats

-En desús. En aquest cas, l´original es presenta mecanografiat.

-Presentació habitual d´originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s´ha vist relegat per la irrupció de la informática i les seves múltiples avantatges.

-Amb tot,encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.

-El canvi de format no presenta grans problemas, però sí pèrdues de temps i, per aixó, encariments del procés.

 

Impressos

-Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior ocasió però dels que no es disposa de còpia digital.

-Aquest és el cas habitual en obres de domini públic o en obres publicades en altres països de la mateixa área lingüística

Digitalitzats

-Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.

-Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d´originals i en la actualitat són els preferits doncs, en general, estalvien costos.

-Els problemas amb aquests originals venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.

-Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d´aquest tipus d´originals.

-Els originals digitalitzats es poden presentar amb un gran diferent d´acabat:

-Originals digitalitzats sense composar.

-Originals digitalitzats mig composats.

-Originals digitalitzats composats.

Originals digitalitzats sense composar

-En aquest cas l´autor s´ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.

-El que pretèn l´autor és que les seves idees fluexin lliurement sense veure´s frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.

-L´autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.

-Són idees exposades per l´autor amb ajuda de la tecnología informática i que necesita tractament posterior.

-En aquest cas l´original ha estat ja tractat convenientment per l´autor i presenta totes les carasterístiques que ha de presentar un cop imprès.

-L´autor, que ha tenir coneixements de composició, entèn que la seva obra no és només el contingut sino la forma en que aquest es presenta.

-Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió. Sempre que el treball estigui ben realitzat.

Preparació d´originals

Especificacions d´entrega d´originals no degitalitzats

-Les especificaciions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guía a l´autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l´empresa partir d´una base sólidaria per al seu posterior tractament.

-L´us ha propiciat una unificació d´aquestes normes, de tal manera que moltes d´elles són comunes per a totes les empreses del sector.

-Malgrat parlar d´originals i que en la empresa es realitzarà còpia del treball, es molt recomendable, sempre que sigui posible, que l´autor entregui còpia de l´original i mai l´original, quedant aquest en mans de l´autor i guarit de posibles incidències.

 Especificacions d´entrega d´originals no digitalitzats.

a)    Especificacions d´entrega d´originals manucrits.

-Presentar-los escrits per una sola cara.

-És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles n esmenes, amb amplis marges i generosa interlínia, facilment entenedor per treballador encarregat de la digitalització.

-Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomendable el format normalitzat DIN A4.

-Utilitzar papers blancs o d´un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d´un color fosc.

-Presentar cada una de las pàgines numerades sobre tot si l´original presenta els fulls solts.

-Si l´autor vol assenanyalar una correció semre en altre color que el del text.

b)Especificacions d´entrega d´originals parlats

-Presentar-los en un sistema d´arxiu normalitzat.

-Dicció clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat ed la digitalització.

-Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.

c) Especificacions d´entrega d´originals mecanografiats.

-Han d´estar escrits per una sola cara.

-Fem servir un format de paper estándar.

-El blanc dels marges ha de ser ampli

-El blanc de la interlínia també ha de ser generós.

-Ha d´aparèixer el número d página al cap i marginat a la dreta.

-Ha d´aplicar-se una sagria d´un tabulador a la primera línea de cada paràgraf.

-El text es presentarà sense justificar, marginat a l´esquerra.

-L´autor no ha d´incloure correcions a l´original.

-L´original ha de presentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastats per a facilitar la digitalització.

d) Especificacions d´entrega d´originals impressos

-Han d´existir un bon contrast entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin l digitalització.

-Determinades fonts poden donar problemas en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d´establir les condicions del treball, ja que és posible que hagi que digitalitzar el text manualment.

-Ha de comprobar-se que l´original s´adapti a l´escànner, que el llibre s´obri completament i que el format sigui més petit que l´àrea d´escanneitat.

-Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveix de guía a l´autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l´empresa partir dddgggggfgfl posterior tractament.

l amb unes mnualment.

s, sense traspes ben contrastats per a facilitar la digitalitzaci´una base sólida per al posterior tractament.

a)Especificacions relatives aplicacions i formats

Junt amb els arxius digitals, s´ha d´entregar SEMPR:

-Una còpia impressa escrita per una sola cara amb:

-el número de página de l´última versió entregada

-Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades:

-Editors de textes per defecte dels sistemes operatius: Simple Text, Text edit.

-Editors de textes professionals: Word, WordPerfect.

-Per a la utilització d´aplicacions de maquetació (QuarkXPress, Pagemaker, Ventura Pulibsher, InDesing) l´autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.

-És recomendable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.

-Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar.se aquest amb zeros en les desenes (i en les centenes si el treball així ho requereix).

b)Especificacions relatives al text

-Fer servir una configuración de página estándar.

-El blanc del marges ha de ser amplo (almenys dos centímetros), i han de ser més grans els marges del cap i peu.

-El blanc de l´interlínia també ha de ser ampli (doble espai).

-Són preferibles originals sense composar, a no ser que l´autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l´empresa de preimpressió.

-El text presentarà aliant a l`esquerra, sense justificar i sense partició de paraules.

-No s´ha de forçar el canvi de línea ni el canvi de página.

-Fer servir un sol tipus de lletra, el més estándar posible, un sl cos i un sol estil.

-Les notes s´han d´incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per gions llargs.

-Els quadres i taules s´han de compondré en document a part i adjuntar-los com arxius independents.

-S´ha d´aplicar un sagnat dún tabulador a la primera línea de cada paràgraf.

-Els paràgrafs no s´han de separar entre si per línies en blanc.